Per a altres significats, vegeu «Teor (Udine)».

Teor (en grec plural θεωροί) era una persona que rebia un encàrrec especial per celebrar alguns ritus religiosos com consultar un oracle en nom de l'estat o representar-lo en algun festival religiós per oferir sacrificis en terra estrangera.

A alguns estats doris, Egina, Trezen, Messènia i Mantinea entre d'altres, hi havia uns magistrats principals nomenats oficialment que portaven també el nom de θεωροὶ o θεαροὶ.

A Esparta als que feien aquestes funcions d'ambaixadors religiosos, bàsicament per consultar l'oracle de Delfos, se'ls anomenava pitis (pythii) i eren escollits pel rei.

Els teors no existien formalment a Atenes, però el nom es donava als ciutadans que eren nomenats de temps en temps per dirigir ambaixades religioses a altres llocs, especialment als Jocs Olímpics, jocs pitis, jocs nemeus i jocs ístmics, als que eren enviats a consultar a l'oracle de Delfos, i als que dirigien la solemne processó a Delos on els atenencs van establir un festival quadriennal, les Dèlia revivint-ne un de més antic dels jonis. Les despeses d'aquestes ambaixades eren a càrrec de l'estat en una part i en una altra part a compte de ciutadans rics, que generalment eren els que dirigien les ambaixades. El cap de l'ambaixada representava a l'estat i gaudia d'una certa esplendor, amb dret a portar corona daurada, conduir per la ciutat amb un magnífic carruatge i altres distincions. Els ambaixadors més famosos van ser Nícies, l'ambaixada del qual va ocasionar grans despeses, i Alcibíades que va sorprendre els espectadors d'Olímpia per la magnificència del seu carruatge i cavalls i l'amplitud de la seva despesa.

Els vaixells de Salamina usats per enviar ambaixades a Delos, portaven també el nom de teors, i aquestos vaixells algunes vegades eren utilitzats per altres missions.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). «Theori». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 11 desembre 2020].