Dèlia (en grec antic Δήλια) era el nom d'una sèrie de festivals celebrats a l'illa de Delos, al centre de l'amfictionia anomenada de Delos que incloïa les illes Cíclades i la propera costa de Jònia. Aquesta amfictionia sembla que es va constituir inicialment amb el propòsit d'adorar col·lectivament al θεὸς πατρῷος ("Zeós patrós", Pare Zeus) dels jonis, que es creia que havia nascut a Delos.

Infotaula d'esdevenimentDèlia
Tipusfestival Modifica el valor a Wikidata
Part demitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Culturaantiga Grècia Modifica el valor a Wikidata

Era un festival molt antic i ja en parla l'Himne homèric a Apol·lo. Se celebrava cada cinc anys, els dies 6 i 7 del mes de Thargelion, els aniversaris d'Apol·lo i Àrtemis. Els membres de l'amfictionia es reunien a Delos amb vestits llargs, amb les seves dones i fills i adoraven al déu amb exercicis gimnàstics i concursos musicals i danses. Els atenencs hi participaven antigament. Els habitants de Delos eren els cuiners pels que assistien al festival.

Amb el pas del temps les festes es van deixar de celebrar i van ser restaurades pels atenencs després de l'olimpíada 88, quan van purificar l'illa i van recuperar les antigues tradicions. S'hi van afegir curses de cavalls que mai abans no hi havien tingut lloc. Després de la restauració, Atenes va tenir la part principal a les celebracions i un atenenc n'era el president, el ἀρχιθέωρος (Arquiteòria) segons Plutarc, que tenia la supervisió de les activitats al temple.

Hi havia també una Dèlia menor, que se celebrava cada any, probablement el dia 6 de Thargelion, i en aquesta ocasió els atenesos enviaven el θεωρίς (Zeorís), la nau sagrada que portava els pelegrins, i que el sacerdot d'Apol·lo guarnia amb llorer. L'ambaixada es deia θεωρία (assistència a les festivitats) i els que navegaven cap a l'illa eren els θεωροί (els enviats al festival). Abans de marxar oferien un sacrifici a Marató per obtenir un viatge feliç. Segons Xenofont i Plató, durant l'absència del vaixell, la ciutat d'Atenes es purificava i no es permetia cap execució. La llegenda explicava que aquesta Dèlia l'havia instituït Teseu, i que la nau amb la que va viatjar va ser reparada moltes vegades i es va reutilitzar al menys fins al temps de Demetri de Falèron al segle IV aC.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Delia». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 21-XI-2020].