Muntjac comú

El muntjac comú (Muntiacus muntjak), també anomenat muntjac indi, és l'espècie més nombrosa de muntjac. Posseeix un pèl suau, curt i de color marró o gris, a vegades amb taques color crema. Aquesta espècie és omnívora; s'alimenta de fruits, brots, llavors i ous d'au, així com animals petits i fins i tot carronyes. Emeten sons similars als lladrucs d'un gos quan detecten un possible depredador.

Muntjac comú

Muntiacus muntjak
Dades
Període de gestació	180 dies
Longevitat màxima	18,8 anys
Hàbitat	bosc
Període
Plistocè inferior - recent
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	42190
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Cervidae
Tribu	Muntiacini
Gènere	Muntiacus
Espècie	Muntiacus muntjak (Zimmermann, 1780)
Nomenclatura
Protònim	Cervus muntjak
Distribució

El mascle de muntjac comú té unes banyes petites que arriben als 15 cm de longitud i amb només 1 branca. Els creixen anualment a partir d'una tija òssia al cap. Els mascles són molt territorials i poden ser ferotges per a la seva mida, lluiten entre si per defensar el territori tant amb les banyes com amb els ullals superiors, dents canines. També els fan servir contra l'atac d'alguns depredadors com ara els gossos.

Subespècies

El muntjac comú habita per tot el Sud-est asiàtic. Existeixen fins a 15 subespècies d'aquest membre del gènere Muntiacus.

• M. m. annamensis, Indoxina
• M. m. aureus, Índia
• M. m. bancanus, Billiton i les illes de Banka
• M. m. curvostylis, Tailàndia
• M. m. grandicornis, Myanmar
• M. m. malabaricus, Índia i Sri Lanka
• M. m. montanus, Sumatra
• M. m. muntjak, Java i Sumatra
• M. m. nainggolani, Bali i Lombok
• M. m. nigripes, Vietnam i Hainan
• M. m. peninsulae, Malàisia
• M. m. pleicharicus, Borneo
• M. m. robinsoni, Bintan i les illes de Linga
• M. m. rubidus, Borneo
• M. m. vaginalis, Myanmar i sud de la Xina