Mur dels pelasgs
El Mur dels pelasgs, muralla pelàsgica, fortalesa pelàsgica o Eneapylon ('nou portes') fou un monument que es creu que fou construït pels pelasgs, després d'anivellar el cim de la roca de l'Acròpoli d'Atenes. Tucídides i Aristòfanes l'anomenen Pelargikon, Muralla o lloc de la cigonya, referint-se a la línia de murs al peu occidental de l'Acròpoli.[1][2] Durant l'època de Tucídides, es diu que el mur tenia alguns metres d'alçada amb un gran fragment visible de 6 m d'amplada situat al sud dels actuals Propileus d'Atenes i a prop de l'anterior porta.[3] Encara se'n pot veure el bisellat, però els fonaments són per davall del nivell de l'actual turó.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Muralla i jaciment arqueològic  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Atenes (Grècia) i Perifèria d'Àtica (Grècia) | |||
| ||||
La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον), esmenta que els atenesos expulsaren els pisistràtides del Pelasgikon teichos. Heròdot[4] narra que abans de l'expulsió dels pelasgs de l'Àtica, el terreny sota el mont Himet els havia sigut donat com a lloc de residència en recompensa per la muralla que s'havia construït al voltant de l'Acròpoli.[5]
Es diu que el construïren els pelasgs, durant el segle xiii aC. Encara queden algunes restes d'aquesta muralla a l'Atenes moderna. Es creu que el mur tenia un gruix de 6 metres, segons les restes arqueològiques del jaciment.[2]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Aristòfanes, Els ocells, Mur pelàsgic, línia 832.
- ↑ 2,0 2,1 «Acròpoli. Període històric anterior» (en anglés). www.brown.edu. [Consulta: 25 gener 2020].
- ↑ Primitive Athens as Described by Thucydides (en anglés). CUP Archive, 1906, p. 13.
- ↑ Hdt =Perseus:text:1999.01.0126:book=6:chapter=137:section=1 6.137.1.
- ↑ Heródoto. «Erato, CXXXVII». A: eBookClasic. Los nueve libros de la Historia VI Libro VI, 2015 (edición digital).