Muralla Aureliana
La muralla Aureliana (en italià Mura aureliane) és una construcció militar de caràcter defensiu construïda a la ciutat de Roma per l'emperador Aurelià. La seva longitud original era de 19 quilòmetres, però en l'actualitat només se'n conserven 12,5 quilòmetres.[1] El propòsit de la seva construcció va ser defensar Roma de les invasions bàrbares, que van començar a partir de l'any 271 dC.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Epònim | Luci Domici Aurelià | |||
| Dades | ||||
| Tipus | muralla i jaciment arqueològic | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura romana antiga | |||
| Material | formigó | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Itàlia | |||
| Regió | Laci | |||
| Ciutats metropolitanes | Ciutat metropolitana de Roma Capital | |||
| Comuna | Roma | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Ocupant | antiga Roma | |||
 | ||||
El cercle complet envoltava una superfície de 13,7 km². Les parets tenen 3,5 m de gruix i 8 m d'alçada, amb una torre quadrangular cada 100 peus romans (29,6 m). Van ser remodelades al segle V, en què van doblar l'alçada (arribant fins a 16 m), per ordre del general Flavi Estilicó, home fort de l'imperi en època d'Honori. Tenien forma d'hexàgon i s'hi emplaçaven 382 torres, 7.020 merlets, 18 portes principals, 5 poternes, 116 latrines i 2.066 finestres exteriors.
El cinturó de muralles constitueix un exemple d'obra urbanística i de desenvolupament de l'època, i en certa manera es van avançar a l'amenaçada existència de les ciutats a l'edat mitjana.
L'any 2001, 400 metres de les muralles van ser destruïts per una violenta tempesta, però es van restaurar i es reinauguraren l'any 2006.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralla Aureliana |
- ↑ Alphonse Balleydier. Historia de la revolución de Roma: Cuadro religioso, político y militar de los años 1846, 47, 48, 49 y 50 en Italia. Impr. y Libr. Politécnica de Tomás Gorchs, 1856, p. 1– [Consulta: 18 gener 2011].