Obre el menú principal

La muralla Aureliana (en italià Mura aureliane) és una construcció militar de caràcter defensiu construïda a la ciutat de Roma per l'emperador Aurelià. La seva longitud original era de 19 quilòmetres, però en l'actualitat només se'n conserven 12,5 quilòmetres.[1] El propòsit de la seva construcció va ser defensar Roma de les invasions bàrbares, que van començar a partir de l'any 271 dC.

Infotaula d'edifici
Muralla Aureliana
Celio - le mura tra porta san Sebastiano e porta Ardeatina 1974.JPG
Epònim Luci Domici Aurelià
Dades
Tipus muralla i jaciment arqueològic
Característiques
Estil arquitectònic Arquitectura romana antiga
Material formigó
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióLaci
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Roma Capital
ComunaRoma
 41° 52′ 24″ N, 12° 29′ 56″ E / 41.873292°N,12.498955°E / 41.873292; 12.498955
Modifica les dades a Wikidata
Muralla Aureliana (perímetre)
Tram de la muralla vora la porta de San Sebastiano, amb el camí de ronda inferior cobert

El cercle complet envoltava una superfície de 13,7 km². Les parets tenen 3,5 m de gruix i 8 m d'alçada, amb una torre quadrangular cada 100 peus romans (29,6 m). Van ser remodelades al segle V, en què van doblar l'alçada (arribant fins a 16 m), per ordre del general Flavi Estilicó, home fort de l'imperi en època d'Honori. Tenien forma d'hexàgon i s'hi emplaçaven 382 torres, 7.020 merlets, 18 portes principals, 5 poternes, 116 latrines i 2.066 finestres exteriors.

El cinturó de muralles constitueix un exemple d'obra urbanística i de desenvolupament de l'època, i en certa manera es van avançar a l'amenaçada existència de les ciutats a l'edat mitjana.

L'any 2001, 400 metres de les muralles van ser destruïts per una violenta tempesta, però es van restaurar i es reinauguraren l'any 2006.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralla Aureliana  
  1. Alphonse Balleydier. Historia de la revolución de Roma: Cuadro religioso, político y militar de los años 1846, 47, 48, 49 y 50 en Italia. Impr. y Libr. Politécnica de Tomás Gorchs, 1856, p. 1– [Consulta: 18 gener 2011].