Un murti,[1] en la tradició hindú, és una imatge devocional, com una estàtua o una icona, d'una deïtat o sant [2] utilitzada durant la puja i/o en altres formes habituals d'expressar activament devoció o reverència - sigui en ⁣⁣temples o santuaris hindús. Un mūrti és una icona simbòlica que representa la divinitat amb el propòsit d'activitats devocionals. Així, no totes les icones de déus i sants són mūrti; per exemple, les representacions purament decoratives de figures divines sovint adornen l'arquitectura del temple hindú en marcs de portes tallats, en parets pintades de colors i cúpules de terrat esculpides amb ornamentació. Un mūrti en si no és Déu,[3] però és una forma representativa, una encarnació simbòlica o una manifestació icònica de Déu.[4]

Els murti també es troben en algunes tradicions jainistes no teistes, on serveixen com a símbols de mortals venerats dins dels temples jainistes i són adorats en rituals murtipujaka.[5][6]

Normalment, un murti es fa tallant pedra, treballant la fusta, fosa de metall o mitjançant ceràmica. Els textos de l'època antiga que descriuen les seves proporcions, posicions i gestos adequats inclouen els Puranas, Agamas i Samhitas.[7] Les expressions en un murti varien en diverses tradicions hindús, que van des de ugra (enfadat) simbolisme per expressar destrucció, por i violència (Durga, Kali) a saumya (calma) simbolisme per expressar alegria, coneixement i harmonia (Saraswati, Lakshmi i Ganesha). Les imatges de Saumya són més comunes als temples hindús.[8] Altres formes de murti que es troben a l'hinduisme inclouen el lingam.

Un murti és una encarnació del diví, la realitat última o Brahman, per a alguns hindús.[9] En un context religiós, es troben en temples o cases hindús, on poden ser tractats com a convidats estimats i servir com a participant de puja.[10] En altres ocasions, serveixen de centre d'atenció en les processons festives anuals; aquests s'anomenen utsava murti.[11] Els primers murti són esmentats per Pāṇini al segle IV aC. Abans d'això, el terreny ritual agnicayana semblava servir com a plantilla per al temple.[12]

Un murti també es pot referir com a vigraha, pratima[13] o simplement deïtat.

Els devots hindús van als mandirs per prendre darshan, portant ofrenes preparades de naivedya per ser beneïts a l'altar davant la deïtat, i per fer puja i aarti.

Referències

modifica
  1. Monier Monier-Williams, Sanskrit English Dictionary, Oxford University Press, ISBN 978-81-208-3105-6 (Reprinted in 2011), page 824
  2. PK Acharya, An Encyclopedia of Hindu Architecture, Oxford University Press, page 426
  3. Jeaneane D Fowler (1996), Hinduism: Beliefs and Practices, Sussex Academic Press, ISBN 978-1-898723-60-8, pages 41–45
  4. Flueckiger, Joyce Burkhalter. Everyday Hinduism. John Wiley & Sons, 2015, p. 77-88. ISBN 9781118528204. 
  5. John Cort (2011), Jains in the World, Oxford University Press, ISBN 978-0199796649, pages 80-85
  6. Murtipujakas, Overview of World Religions, University of Cumbria (2009)
  7. Klaus Klostermaier (2010), A Survey of Hinduism, State University of New York Press, ISBN 978-0-7914-7082-4, pages 264–267
  8. Gopinath Rao, Elements of Hindu Iconography Madras, Cornell University Archives, pages 17–39
  9. Klaus Klostermaier (2010), A Survey of Hinduism, State University of New York Press, ISBN 978-0-7914-7082-4, pages 264–267
  10. Michael Willis (2009), The Archaeology of Hindu Ritual, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-51874-1, pages 96–112, 123–143, 168–172
  11. James Lochtefeld (2002), The Illustrated Encyclopedia of Hinduism: A-M, The Rosen Publishing Group, ISBN 978-0-8239-3180-4, page 726
  12. Subhash Kak, Time, space and structure in ancient India. Conference on Sindhu-Sarasvati Valley Civilization: A Reappraisal, Loyola Marymount University, Los Angeles, February 21 & 22, 2009. arΧiv:0903.3252
  13. «pratima (Hinduism)». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 agost 2011].