Pànini
Pànini (en escriptura devanagari पाणिनि, Pāṇini) va ser un gramàtic indi del segle V aC, nascut en Shalatula, prop d'Attock.
| Nom original | (sa) पाणिनि |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
c. segle V aC Shalatula  |
| Mort | valor desconegut. |
| Religió | Hinduisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Vyakarana i lingüística |
| Ocupació | Lingüista |
| Període | Mahajanapades |
 | |
Va compondre una gramàtica per a l'estudi del sànscrit, llengua que considerava divina. Hi destaca el detallisme fonètic, no superat fins a la modernitat, que parteix de criteris científics (per exemple, intueix el concepte de fonema). Va inventar una metanotació sintàctica similar a la gramàtica lliure de context de les gramàtiques actuals,[1] i les seves regles recursives en el camp de la morfologia s'apliquen avui dia en lingüística computacional. La seva obra principal fou Astadhyayi, coneguda també com a Astaka. Pànini va establir les regles de la gramàtica sànscrita amb 1.700 elements bàsics.
ReferènciesModifica
- ↑ Raman, Varadaraja V. Indic Visions: In an Age of Science. Xlibris Corporation, 2011, p.69. ISBN 146288363X.
Enllaços externsModifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pànini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)