Musàylima

(S'ha redirigit des de: Musaylima)

Abu-Thumama Mussàylima ibn Habibàrab: أبو ثمامة مسيلمة بن حبيب الحنفي, Abū Ṯumāma Musaylima ibn Ḥabīb al-Ḥanafī— o, més senzillament, Mussàylima (mort en 633/634) fou un cap dels Banu Hanifa de la Yamama, cap de la tribu durant les guerres de la Ridda.[1]

Infotaula de personaMusàylima
Balami - Tarikhnama - The death of Musaylima at the hand of the Ethiopian Slave Wahshi (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) مسلمة بن حبيب Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI Modifica el valor a Wikidata
Al-Yamama Modifica el valor a Wikidata
Mort632 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
batalla d'Aqraba Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicBanu Hanifa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSajah (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

A la mort del xeic dels Banu Hanifa, Hawdha ibn Alí el 630, la tribu era la més poderosa de l'Aràbia central i aliada dels sassànides; a més garantia la seguretat de les caravanes entre l'Iraq i el Iemen. Havia rebut una carta de Mahoma que el convidava a convertir-se però havia demanat a canvi participar en el control polític d'Aràbia i per tant no es va convertir. La fracció nòmada de la tribu va aclamar com a xeic a Thumama ibn Uthal, a qui Mahoma va enviar un ambaixador. En canvi el cap de la fracció sedentària es va traslladar a Medina i es va convertir. No se sap el nom del xeic però Musàylima estava al seu seguici. Aquest hauria presentat la seva candidatura a la direcció de tota la tribu (que segurament pretenia també Thumama) i potser imitant Mahoma, va suggerir l'establiment d'un govern basat en un Profeta i ell mateix es va considerar així (potser ja s'hi considerava abans i l'exemple de Mahoma el va fer actuar). No va tenir molts seguidors però el seu objectiu era fundar un regne a la Yamama totalment independent. La seva religió tenia fortes influències cristianes (la majoria dels Banu Hanifa eren cristians).

El 632 va escriure a Mahoma i li va suggerir un repartiment de les zones d'influència, però Mahoma va refusar. A la mort de Mahoma, els Banu Hanifa es van girar cap a ell com a líder espiritual i polític. Abu-Bakr as-Siddiq al mig de la revolta de la Ridda, el va considerar un rebel perillós, i va enviar un exèrcit comandat per Khàlid ibn al-Walid i es va lliurar una forta batalla a Al-Aqraba en què els musulmans foren victoriosos però van perdre molts homes. Musàylima també va morir. Estava casat des de poc abans amb Wahxi, la profetessa dels Banu Tamim.

ReferènciesModifica

  1. Burke, Edmund; Abrahamian, Ervand; Lapidus, Ira Marvin. Islam, Politics, and Social Movements (en anglès). University of California Press, 1988, p. 100. ISBN 0520068688. 

BibliografiaModifica