Museu Municipal de l'Estampació de Premià de Mar

El Museu Municipal de l'Estampació de Premià de Mar, també conegut com el .MEP,[1][2] és un museu dedicat a explicar la història de l'estampació tèxtil a Premià de Mar i, per extensió, de tot Catalunya. Forma part del mNACTEC[3] i de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Està emplaçat a l'antiga Fàbrica de Gas de la mateixa població. El seu objectiu prioritari és exposar mostres i objectes relacionats amb l'estampació, i explicar les seves tècniques a través del temps, així com destacar l'important paper d'aquesta activitat econòmica, en el passat, com a motor d'industrialització de Catalunya.[4]

Infotaula d'organització.MEP - Museu de l'Estampació de Premià de Mar

Logotip del Museu de l'Estampació
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1983
Activitat
ÀmbitMuseu de la Tècnica
Visitants anuals7.433 (2008)
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorMarta Prevosti Monclús
Part deSistema de Territorial del mNACTEC i Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Altres
Transport públicEstació de Premià de Mar
(R1 de Renfe)
Línia Barcelona-Premià-Mataró de Sarbus

Lloc webmuseuestampacio.pdm.cat
Antiga Fàbrica del Gas.

El museu, que va ser traslladat de la seva primitiva localització a Can Manent (antiga i destacada masia) a la fàbrica del Gas, duu a terme les tasques de documentació de les seves col·leccions, alhora que treballa en l'execució del seu projecte museològic i museogràfic.[5]

HistòriaModifica

Tot el Maresme ha estat una zona on el tèxtil i l'estampació s'han desenvolupat amb força. Premià de Mar, especialment durant el segle xx, va mantenir una important activitat fabril, en el camp de l'estampació, on destaca la fàbrica "Lyon Barcelona S.A.". Aquesta empresa fou la introductora del sistema d'estampació a la lionesa a Espanya i durant la major part del segle passat fou la fàbrica d'estampació més important de l'Estat. Com a conseqüència, molts premianencs van treballar de manera directa o indirecta en el sector, des de dissenyadors d'estampats, a dibuixants que preparaven les separacions de color, fins a gravadors que realitzaven les pantalles o els corrons.

El museu inicià la seva activitat amb anterioritat al 30 d'octubre de 1979, data en què es van aprovar els estatuts. Però no seria fins a 1983 que el museu es constituiria formalment com a tal, promogut per l'entitat Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar (AECC), que el va acollir a les seves dependències del carrer Àngel Guimerà.

El mateix any 1983 el museu va entrar a formar part de la Xarxa de Museus Locals i Comarcals de la Diputació de Barcelona, i es va vincular també a la Xarxa de Museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. L'antiga masia de Can Manent, al Camí Ral, es va reformar per acollir el museu i la biblioteca municipal.

A mesura que la col·lecció del Museu es va anar ampliant, necessitava més espai per a salvaguardar-la. Una de les naus de l'antiga fàbrica del gas es va començar a fer servir com a reserva de la col·lecció. De mica en mica es va anar elaborant el projecte del nou museu, que requeria nous i més amplis equipaments. Es va escollir la fàbrica de gas com a marc ideal per ubicar la seu i es va iniciar un projecte de restauració presentat per l'arquitecte Rafael de Cáceres.

La nova seu, un edifici singularModifica

 
Porta d'accés.

El 14 d'abril de 2002 es van inaugurar les noves instal·lacions a la fàbrica del gas, d'estil modernista i neoclàssic i construïda el 1884 i ara habilitada com a nova seu del museu i a la vegada de les dependències de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Premià de Mar. Es tracta de l'única fàbrica de gas d'hulla que resta dempeus a Catalunya.

L'any 2005 va inaugurar la seva exposició permanent, on es poden veure les diverses tècniques d'estampació i la seva evolució entre el segle xviii i avui en dia. També es poden veure alguns teixits i vestits d'època, així com reproduccions.

El febrer de 2011, el museu va signar un acord amb el Museu d'Arenys de Mar i el Consorci del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, per dur a terme una política d'adquisicions coordinada i per treballar conjuntament en diferents àmbits de formació, recerca i documentació.[6]

ObjectiusModifica

L'objectiu prioritari del .MEP és explicar les distintes etapes de l'estampació a Catalunya. Aquesta activitat, iniciada amb força en el segle xviii, amb les indianes, és d'una importància cabdal per entendre el procés d'industrialització del país. La gran concentració de fàbriques a Barcelona, i l'extensió de l'activitat per molts punts de Catalunya, va crear uns potencial tècnic i econòmic sobre el qual es va poder emprendre l'aventura de les fàbriques tèxtils del segle xix.[7]

EstructuraModifica

 
Mocador estampat a ca l'Erasme de Gònima.

El Museu de l'Estampació de Premià de Mar és una entitat municipal, que forma part dels museus registrats pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, i que està integrat dins del sistema de Museus de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Segons defineix el mateix Museu de l'Estampació de Premià de Mar, té quatre línies temàtiques bàsiques:

  1. Estampació: L'objectiu bàsic en aquest camp és estudiar, conservar i difondre les restes materials de l'activitat de l'estampació, amb la finalitat d'explicar la contribució i les característiques de l'estampació en el procés d'industrialització de Catalunya.
  2. Arqueologia local: Donada la riquesa arqueològica del terme municipal de Premià de Mar, així com la tradició d'estudis arqueològics desenvolupada a partir de l'AECC i del Museu de Premià de Mar, des d'on s'havia excavat el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt, el Museu de l'Estampació de Premià de Mar -únic museu de la vila i de caràcter municipal- té l'obligació de conservar, estudiar i difondre, al mateix temps, l'arqueologia del municipi.
  3. Història i etnografia local: Com que el Museu de l'Estampació de Premià de Mar és l'únic museu de la vila i té caràcter municipal, ha d'assumir també de vetllar perquè no es perdin els testimonis de la història i l'etnologia locals.
  4. Fàbrica del gas de Premià de Mar: La ubicació del Museu en l'edifici de la fàbrica del gas, propicia que també s'estudiï i museïtzi aquesta antiga instal·lació, sempre dins del discurs de la industrialització de Catalunya. Resulta especialment important de fer-ho, donat que no existeix cap fàbrica de gas a Catalunya que s'hagi museïlitzat i que es pugui explicar al públic.

Informació d'interèsModifica

  • Contingut permanent del Museu: Exposició permanent d'objectes, gravats, dissenys i imatges diverses que expliquen l'evolució tecnològica i artística de la decoració de teixits amb sistemes d'estampació des del s. XVIII fins a l'actualitat.
  • Exposicions temporals: El museu compta amb una sala d'exposicions temporals que se sol nodrir de temàtiques variades. N'és un exemple l'exposició SPICA 2030, de l'enginyer Robert Pous, que mostra quines seran les característiques d'una ciutat costanera mediterrània en un futur pròxim seguint els Objectius de Desenvolupament Sostenible.[8][9]
  • Material gràfic existent: El mateix Museu ha editat una cinquantena de publicacions sota diversos formats: Butlletí de Socis de L'AECC (Associació d'Estudis Científics i Culturals), Butlletí "El Museu", full informatiu, "El Museu", segona etapa, monogràfic "Les nostres arrels", així com alguns llibres i fulletons que poden servir per a conèixer el fons existent al Museu i les activitats de l'AECC. Compta també amb un video-reportatge del Museu.
  • Possibilitats didàctiques:
    • Analitzar textos històrics sobre la indústria tèxtil i especialment al camp de l'estampació.
    • Veure l'evolució dels sistemes d'estampació.
    • Treballar la tècnica de la indiana: què és, d'on procedia, com i quan es va introduir a Europa i d'on prové el nom de "pintadors" d'indianes.
    • Consultar la biografia de Josep-Marie Jacquard, explicant l'invent del sistema d'estampació, pel qual va passar a la història.
    • Explicar les diferències entre els teixits que s'utilitzaven a Europa abans de la difusió del cotó.
    • Realitzar un motlle de bac senzill.
    • Fer un llibre mostrari amb projectes en paper de 10 dissenys originals, que podrien ser estampats en tela.
    • Dibuixar la màquina que hi ha al centre de la sala i identificant-la. Explicar el seu funcionament i utilitat.
    • Estampar una samarreta seguint el procés de la lionesa, tècnica en la qual Premià de Mar va ser pionera en la seva utilització.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. [enllaç sense format] http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/741669-un-museu-per-a-una-societat-que-es-mou.html?cca=1
  2. [enllaç sense format] http://premianoticies.wordpress.com/2014/04/29/nova-etapa-al-museu-de-lestampacio-de-premia-de-mar-que-passa-a-anomenar-se-per-les-seves-sigles-mep/
  3. «Museu de l'Estampació de Premià de Mar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 97. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. Calpena, Enric «Catalunya, capital mundial d'Indiandes». Sàpiens [Barcelona], núm. 61, novembre 2007, p. 63. ISSN: 1695-2014.
  6. «El Museu d'Arenys de Mar treballarà conjuntament amb el Museu de l'Estampació de Premia de Mar i el Consorci del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa». Vilaweb, 20-02-2011 [Consulta: 20 febrer 2011].
  7. Iglesias, Eulalia «El tèxtil com a patrimoni». Time Out Cultura [Barcelona], 196, 02-12-2011, p. 105. ISSN 2014-010X.
  8. Carrasco Vázquez, Aitana. «El Museu de l’Estampació torna a obrir amb noves activitats i exposicions». El Pilar Report, 10-11-2020. [Consulta: 9 febrer 2021].
  9. https://premiademar.cat, Ajuntament de Premià de Mar-. «El Museu de l'Estampació presenta a partir de dissabte l'exposició temporal SPICA 2030». [Consulta: 9 febrer 2021].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Municipal de l'Estampació de Premià de Mar