Mussola gravatja
La mussola gavatxa (Mustelus asterias) és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, d'interès comercial, freqüent als Països Catalans.
Mustelus asterias  | |
|---|---|
 Exemplar del sud de la Mar del Nord | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 39357 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Carcharhiniformes |
| Família | Triakidae |
| Gènere | Mustelus |
| Espècie | Mustelus asterias Cloquet, 1819 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Descripció
modifica- Cos allargat amb el cap curt i el musell angulat.
- Dents petites, romes i disposades en mosaic.
- Té cinc parells de fenedures branquials, la darrera sobre l'aleta pectoral.
- Sense membrana nictitant.
- Dues aletes pectorals de mida similar.
- Inici de la primera aleta dorsal per davant de l'angle lliure intern de l'aleta pectoral.
- Color uniformement gris fosc al dors, més clar als flancs i al ventre.
- Presenta taques blanquinoses a la regió dorsal i al cap.
- El mascle madura sexualment quan fa entre 78 i 85 cm de longitud total i la femella quan assoleix els 85 cm.
- Pot arribar a fer un màxim de 140 cm.
Hàbitat
modificaÉs pròpia del fons de sorra i fang de la plataforma continental, des de prop de la superfície fins a profunditats de 100 m. Cobra força activitat al capvespre i a la nit.
Alimentació
modificaMenja sobretot crustacis, llagosta, llagostí, llamàntol, i tota mena de crancs. Es menja el bernat ermità amb la conquilla i, si s'escau, amb l'anemona simbiont.
Reproducció
modificaÉs ovovivípar aplacentari. Després de la gestació d'un any treu ventrades de 7 a 15 petits, que fan uns 30 cm de longitud total. Les cries són parides a l'estiu i probablement també en aquesta època s'esdevé la còpula. Presumiblement és una espècie de creixement ràpid i madura en un període de 2 a 3 anys.
Aprofitament
modificaEs pesca amb l'art de ròssec, tresmall i palangre. La seua carn és bona. Tot i ser relativament abundant, les captures es fan només de tant en tant.
Referències
modifica- Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 111.
