Myōjin-shō

Myōjin-shō
	(ja) 明神礁
Tipus	Volcà submarí
Epònim	Volcà submarí
Localització
Entitat territorial administrativa	Japó
	31° 53′ N, 139° 55′ E / 31.88°N,139.92°E
Dades i xifres
Altitud	−50 m

Myōjin-Shō (ja:みょうじんしょう, Myōjin-Shō^?) és un volcà submarí localitzat a 450 quilòmetres al sud de Tòquio sobre la Cresta Izu-Ogasawara a les Illes d'Izu. Activitat volcànica ha sigut trobada des de 1869. Des d'aleshores ha patit més erupcions, la més poderosa que es traduí en l'aparició i desaparició d'una petita illa.

El nom de Myōjin-Shō es deriva d'un vaixell de pesca, el No.11 Myōjin-Maru de la ciutat de Yaizu, Prefectura de Shizuoka, la tripulació del qual fou testimoni de la primera gran erupció volcànica de 1952.

Erupció de 1952-1953 modifica

L'erupció volcànica entre els anys 1952 i 1953 fou la major activitat registrada, amb les repetitives aparicions i desaparicions d'una illa, que arribà a arribar a més de 10 metres sobre el nivell del mar, abans d'enfonsar-se després d'una forta explosió volcànica al setembre de 1953. El 24 de setembre de 1953, un vaixell científic, el No. 5 Kaiyo-Maru del Departament Hidrogràfic de l'Agència de Seguretat Marítima, fou destruït pel volcà, amb la pèrdua de la seua tripulació, composta per 31 membres (incloent-hi els nou científics que estudiaven l'erupció). A conseqüència d'açò el Departament desenvolupà Manbou (Sunfish), una ràdio no tripulada que operava el vaixell científic, i ha estat usada per a la investigació de les zones marítimes perilloses, com els volcans submarins.

Aquesta va ser la primera vegada que l'activitat volcànica va ser detectada usant el Canal SOFAR.^[1]

Inspeccions de 1998-1999 modifica

En 1998 i 1999, el Departament d'Hidrografia realitzà inspeccions sistemàtiques en el fons del mar al voltant de Myōjin-Shō, utilitzant el navili d'inspecció últim model Shoyo i Manbou II, la segona generació de Manbou. Com a resultat d'aquestes inspeccions, s'elaborà per primera vegada una imatge detallada de la topografia del fons del mar al voltant de Myōjin-Shō.

Mabou II realitzà la inspecció de l'àrea de mar dins d'un ràdio de 3 milles nàutiques (aproximadament 5,4 km) de Myōjin-Shō. Shoyo va realitzar la inspecció de l'àrea de mar dins d'un ràdio d'aproximadament 10 milles nàutiques (aproximadament 18,5 km) però més enllà de l'àrea de ràdio de 3 milles nàutiques. Manbou II funciona mitjançant ordres preprogramades i amida la profunditat i temperatura de l'aigua. Una inspecció batimètrica de Manbou fou realitzada utilitzant el ressonador "PRD-601" cada 0,2 milles nàutiques (aproximadament 370 m). Shoyo realitzà una inspecció exhaustiva que va incloure relleus geològics i geofísics del fons marí. La inspecció batimètrica de Shoyo fou realitzada utilitzant un ressonador "Seabeam 2112" cada 0,5 milles nàutiques (aproximadament 930 m).

Estructura modifica

Amb anterioritat es considerava que Myōjin-Shō era el con central d'un volcà doble amb les roques Bayonnaise (roques que sobreïxen 10 m sobre el nivell de mar) parts d'un volcà somma (Mita, 1949). No obstant això com a resultat d'un relleu realitzat es va determinar que tant el Myōjin-Shō com les roques Bayonnaise són cons en la somma d'un volcà doble. El peu d'aquest volcà doble es troba a una profunditat d'uns 1.400 metres i la seua grandària és d'uns 30 km d'est a oest i 25 km de nord a sud. La somma és pràcticament un cercle amb un diàmetre d'uns 7 km i una altura de 1.000 a 1.400 metres.

El diàmetre del pis de la caldera és d'uns 5,6 quilòmetres i uns 1,100 metres de profunditats. El con central és una elevació antigament dita Takane-Sho, que es troba a 328 metres per sota del nivell del mar.

Myōjin-Shō és un con post caldera format en la zona nord-est del somma del volcà doble. És l'únic con cònic i la seua altura és de 550 metres i la seua zona menys profunda arriba a 50 metres. S'ha obtingut un enregistrament que mostra la presència de bombolles prop de la seua cúspide, com també un microterratrèmol prop del Myōjin-Shō, amb la qual cosa es comprovà que el volcà roman actiu, encara que amb una activitat menor.

Referències modifica

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.gsajournals.org/perlserv/?request=get-abstract&doi=10.1130%2F0016-7606(1954)65%5B941%3ATDOMVE%5D2.0.CO%3B2 "Transpacific detection of Myojin volcanic explosions by underwater sound"

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Myōjin-shō

Estudi sobre Myojin-sho (anglès)

[1] {[enllaç sense format]} http://www.gsajournals.org/perlserv/?request=get-abstract&doi=10.1130%2F0016-7606(1954)65%5B941%3ATDOMVE%5D2.0.CO%3B2 "Transpacific detection of Myojin volcanic explosions by underwater sound"

[1]