Naloxona

compost químic

La naloxona és un fàrmac usat per bloquejar els efectes dels opioides especialment la seva sobredosi.[1] Naloxona pot ser combinat dins la mateixa píndola com un opioide per disminuir el risc d'un mal ús.[1] Quan es dóna per via intravenosa la naloxona actua en dos minuts, i com via intramuscular en cinc minuts;[1] també pot ser espargida al nas.[2] Els efectes de la naloxona duren entre una hora i una hora i mitja.[3] Poden ser requerides múltiples dosis donat que la durada de l'acció de la majoria dels opioides ésmés gran que la de la naloxona.[1]

Infotaula de fàrmacNaloxona
Naloxone.svg
Malaltia objectedependència als opiacis i xoc sèptic Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B1 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Viateràpia intravenosa, injecció intramuscular i injecció subcutània Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCV03AB15 i A06AH04 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC₁₉H₂₁NO₄ Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular327,147 u Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS465-65-6 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)5284596 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS1638 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank01183 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider4447644 Modifica el valor a Wikidata
UNII36B82AMQ7N Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07252 i D08249 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI7459 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL80 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.006.697

Entre els efectes secundaris d'aquest fàrmac s'inclou la de la retirada dels opioides incloent inquietud, agitació, nàusees, vòmits, taquicàrdia, ritme cardíac ràpid i sudoració.[1] Per evitar-ho, es poden donar petites dosis cada pocs minuts fins que s'aconsegueixi l'efecte desitjat.[1] En aquells amb una malaltia cardíaca prèvia o medicaments que afecten negativament el cor, s'han produït més problemes cardíacs.[1]

La naloxona va ser patentada el 1961 i aprovat el seu ús per la Food and Drug Administration el 1971.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Naloxone Hydrochloride». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: Jan 2, 2015].
  2. Roberts, James R. [2017-09-08]. Roberts and Hedges' clinical procedures in emergency medicine. 6. Londres: Elsevier Health Sciences, 2014, p. 476. ISBN 9781455748594. 
  3. Bosack, Robert [2017-09-08]. Anesthesia Complications in the Dental Office. John Wiley & Sons, 2015, p. 191. ISBN 9781118828625. 
  4. Yardley, William. «Jack Fishman Dies at 83; Saved Many From Overdose». New York Times, 14-12-2013. [Consulta: 6 juliol 2015].

Enllaços externsModifica