Nanorana parkeri
La Nanorana parkeri (també anomenada granota de l'alta Himalaya, granota de l'altiplà Zinzang, o granota lenta de la muntanya) és una espècie de granota de la familia Dicroglossidae. Es troba a la Xina (concretament a la zona del Tibet), i al Nepal, tot i que es creu que pot habitar també a Bhutan i algunes parts de l'Índia.[2]
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 58392  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Amphibia |
| Ordre | Anura |
| Família | Dicroglossidae |
| Gènere | Nanorana |
| Espècie | Nanorana parkeri Stejneger, 1927 |
Es tracta del segon amfibi amb el genoma complet seqüenciat (el primer és el Xenopus tropicalis), i del primer Neobatrachian.[3]
Descripció modifica
La Nanorana parkeri és una granota de dimensions mitjanes: els mascles creixen fins als 44mm i les femelles fins als 48mm (des de la boca fins a la cloaca). Els capgrossos poden mesurar fins a 51mm de llargària.[4]
Genoma modifica
El seu genoma té 2.3 Gb, i conté més de 20.000 gens que codifiquen per proteïnes. S'estima que la Nanorana parkeri va divergir del Xenopus tropicalis fa uns 266 Ma.[3]
Hàbitat i conservació modifica
La Nanorana parkeri habita en regions d'elevada altitud (2.850-5000 Msnm) com prats, boscos, zones d'arbustos, llacs, rius i zones pantanoses o de corriols de la zona de l'Altiplà del Tibet.
No hi ha amenaces majors per a la seva permanència com a espècie [1].
Llinatges modifica
Existeixen dos llinatges diferents de Nanorana parkeri, que van divergir durant el Pleistocè mitjà, donant com a resultat un llinatge geogràficament localitzat a la zona est, i l'altre a la zona oest de l'altiplà tibetà.
Aquest fet és de gran importància, ja que els canvis climàtics que es van donar durant l'època mencionada haurien generat efectes similars, tant a nivell climàtic com ecològic, en moltes altres espècies que habiten la mateixa zona. Tot i així, a diferència de les zones continentals d'altitud moderada o de zones costaneres, hi ha molt poca informació respecte a l'impacte dels canvis climàtics sobre els ecosistemes enclavats en zones de gran altitud, com l'altiplà tibetà.[5]
Referències modifica
- Fei Liang, Lu Shunqing, Yang Datong, Dutta, S., Ohler, A. & Shrestha, T.K. (2004). "Nanorana parkeri". IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.1. International Union for Conservation of Nature. Retrieved 21 December 2013.
- Frost, Darrel R. (2015). "Nanorana parkeri (Stejneger, 1927)". Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 6.0. American Museum of Natural History. Retrieved 1 October 2015.
- Sun, Yan-Bo; Xiong, Zi-Jun; Xiang, Xue-Yan; Liu, Shi-Ping; Zhou, Wei-Wei; Tu, Xiao-Long; Zhong, Li; Wang, Lu; Wu, Dong-Dong; Zhang, Bao-Lin; Zhu, Chun-Ling; Yang, Min-Min; Chen, Hong-Man; Li, Fang; Zhou, Long; Feng, Shao-Hong; Huang, Chao; Zhang, Guo-Jie; Irwin, David; Hillis, David M.; Murphy, Robert W.; Yang, Huan-Ming; Che, Jing; Wang, Jun; Zhang, Ya-Ping (2015). "Whole-genome sequence of the Tibetan frog Nanorana parkeri and the comparative evolution of tetrapod genomes". Proceedings of the National Academy of Sciences 112 (11): E1257–E1262. doi:10.1073/pnas.1501764112.
- Fei, L. (1999). Atlas of Amphibians of China (in Chinese). Zhengzhou: Henan Press of Science and Technology. p. 226–228. ISBN 7-5349-1835-9.
- Liu, Jun; Wang, Cuimin; Fu, Dongli; Hu, Xiaoju; Xie, Xiangmo; Liu, Pengfei; Zhang, Qiong; Li, Meng-Hua. (2015). “Phylogeography of Nanorana parkeri (Anura: Ranidae) and multiple refugia on the Tibetan Plateau revealed by mitochondrial and nuclear DNA”. Scientific Reports 5: 9857. doi:10,1038/srep09857.