Nastro d'argento al millor so en directe
(S'ha redirigit des de: Nastro d'Argento al millor so en directe)
El Nastro d'argento (Cinta de plata) és un premi cinematogràfic concedit anyalment, des de 1946, pel Sindicat Nacional de Periodistes Cinematogràfics Italians (Sindacato Nazionale dei Giornalisti Cinematografici Italiani) l'associació italiana de crítics de cinema.[1][2] Aquesta és la llista dels guanyadors del Nastro d'argento al millor so en directe, concedit des de 2002.
| Tipus | categoria de premi de cinema  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Nastro d'Argento | ||
| Vigència | 2002 - | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Conferit per | Sindicat Nacional de Periodistes Cinematogràfics Italians | ||
Guanyadors
modificaEls guanyadors estan indicats en negreta, seguits dels altres candidats.
Anys 2002-2009
modifica- 2002: Maurizio Argentieri - Casomai e - L'ora di religione
- 2003: Andrea Moser - El Alamein - La linea del fuoco
- 2004: Fulgenzio Ceccon - La meglio gioventù
- 2005: Alessandro Zanon - Le chiavi di casa i La vita che vorrei
- 2006: Mario Iaquone – Romanzo criminale
- 2007: Gabriele Moretti - In memoria di me
- 2008: Gaetano Carito - Caos calmo
- 2009: Maricetta Lombardo - Gomorra
Anys 2010-2019
modifica- 2010: Carlo Missidenti - L'uomo che verrà ex aequo Bruno Pupparo - La nostra vita
- 2011: Mario Iaquone - Il gioiellino i 20 sigarette
- 2012: Remo Ugolinelli i Alessandro Palmerini - Diaz - Don't Clean Up This Blood
- 2013: Emanuele Cecere - La grande bellezza e Miele
- 2014: Roberto Mozzarelli - Il capitale umano
- 2015:Maricetta Lombardo - Il racconto dei racconti - Tale of Tales
- 2016: Angelo Bonanni - Non essere cattivo
- 2017: Alessandro Rolla - Fortunata
- 2018: Maricetta Lombardo - Dogman i L'intrusa
- 2019: Angelo Bonanni - Il primo re
Anys 2020-2029
modificaReferències
modifica- ↑ Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998. ISBN 88-7742-221-1.
- ↑ Tad Bentley Hammer. International film prizes: an encyclopedia. Garland, 1991. ISBN 0824070992.