Nèmea
Nèmea[1] o Nemea[2](en grec antic Νεμέα, en llatí Nĕmĕa, ae) és el nom d'una vall del territori de Cleones on Hèracles va matar el Lleó de Nèmea i on se celebraven els Jocs Nemeus cada dos anys.
Νεμέα (grc) | ||||
Tipus | Santuari grec i jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Nemea | |||
Localització | ||||
| ||||
Estat | Grècia | |||
Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | |||
Regió | Regió del Peloponès | |||
Unitat perifèrica | unitat perifèrica de Coríntia | |||
Municipi | Nemea Municipality (en) | |||
Geografia | ||||
Altitud | 286 m | |||
Dades històriques | ||||
Esdeveniment clau | ||||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 20500 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 27460 | |||
Estrabó la situa entre Cleones i Fliünt. La vall manté una direcció gairebé de nord a sud i una longitud aproximada de tres km, amb una amplada de quasi un km totalment tancada per muntanyes, i Píndar, per això, l'anomena Βαθύπεδος ("Bathýpedos", vall profunda). Hi ha una muntanya que antigament s'anomenava Ἀπέσας ("Apésas"), la més alta, que té un cim pla i és visible des d'Argos i Corint. Diversos riuets baixen de les muntanyes i s'ajunten formant un únic riu que va a desembocar al golf de Corint, on fa de límit entre els territoris de Corint i els de Sició. El riu s'anomenava també Nèmea, segons Estrabó, Diodor de Sicília i Titus Livi. En època de sequera amb prou feines portava aigua. Les muntanyes tenen moltes coves naturals, i una d'elles, situada a 15 estadis del bosc sagrat de Nèmea, es deia que havia estat la cova del lleó de Nèmea. Pausànias la va visitar.
El nom de Nèmea s'aplicava només al bosc i als recintes on se celebraven els Jocs. Hi havia un temple dedicat a Zeus Nemeu. El temple era un hexàstil amb columnes dòriques. Era l'edifici principal, que en temps de Pausànias ja no tenia sostre i no conservava l'estàtua del déu. Hi havia també un teatre, un estadi i altres monuments con la tomba d'Ofeltes, rodejada per un petit mur i alguns altars, i la del seu pare Licurg que era un monticle de terra. Hi havia també una font dedicada a Adrastea. Nèmea no era una ciutat, però a la rodalia hi havia un poblet anomenat Bembina (Βέμβινα), de la que es desconeix la seva situació exacta.[3]
Referències
modifica- ↑ Alberich, Joan, i altres: Diccionari llatí-català de noms propis. Barcelona: Columna, 1994; Parramon, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1996; Diccionari Grec-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2015.
- ↑ «Nèmea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Smith, William (ed.). «Nemea». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 març 2021].