Nemesi Ponsati i Solà

Farmacèutic i mecenes de l'esport

Nemesi Ponsati i Solà (Barcelona, 26 de juny de 1887 - 18 d'abril de 1980) fou un pedagog i dirigent esportiu.[1]

Infotaula de personaNemesi Ponsati i Solà
19800000 Nemesi Ponsati.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1897 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 1980 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Federació Catalana d'Atletisme
1r maig 1949 – 31 març 1953
← Pere Ricart BiotFernando Serrano i Misas → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópedagog, dirigent esportiu, farmacèutic Modifica el valor a Wikidata

Va néixer a Barcelona al carrer del Carme número 7 on els seus pares tenien un forn. Fill de Josep Ponsati i Pagèsesperes (1852-1931)natural de Celrà i d'Isabel Solà i Vila natural de Santa Coloma de Farners.[2] Format a l'Escola de Mestres Joan Bardina, fomentà l'esport i l'educació a Catalunya seguint l'esperit noucentista de la seva joventut en què s'havia impregnat de la filosofia higienista que en aquella època imperava en el món de l'esport. Els seus posicionament pedagògics vers l'esport es basaven en el foment de la pràctica esportiva i l'educació física entre la joventut i el fair-play. Va ser un dels prohoms més importants de l'esport català durant el segle xx, ja que va dedicar tota la seva vida a aquesta activitat, primer com a practicant de la gimnàstica sueca, el waterpolo, la natació i l'atletisme, i després com a entrenador, pedagog i dirigent. Començà la seva activitat esportiva al Gimnàs Vila i, el 1916, passà al Club Natació Barcelona, on practicà la natació i l'atletisme, esport que impulsà amb la creació de la secció corresponent el 1922, i la competició de l'Atleta Complet el 1934. Del 1922 al 1923, va ser president de la Federació Catalana de Natació, va treballar en el procés de creació de la Confederació Esportiva de Catalunya i va col·laborar en la candidatura de Barcelona a l'organització dels Jocs Olímpics de 1924. Fou vocal conseller del Comitè Olímpic Espanyol el 1931, i president del Col·legi Català d'Àrbitres de natació. Del 1940 al 1943 fou president del CN Barcelona, i es va anar decantant més cap a l'atletisme fins a ocupar el càrrec de president de la Federació Catalana d'Atletisme entre 1949 i 1953 des d'on reclamà la remodelació de l'Estadi de Montjuïc.[3]

ReferènciesModifica

  1. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-. 
  2. Registre de naixements. Any 1887. Registre núm. 3224 Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
  3. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • AA.VV.. Enciclopèdia de l'Esport Català (en catalán). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. 
  • Gallén Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents (en català). Barcelona: UFEC, 2013. 
  • Portavella i Isidoro, Jesús. Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010. ISBN 978-84-9850-216-9.