Neomerinthe folgori
espècie de peix
Neomerinthe folgori és una espècie de peix pertanyent a la família dels escorpènids.
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Dades insuficients | |
| UICN | 15622764  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scorpaeniformes |
| Família | Scorpaenidae |
| Gènere | Neomerinthe |
| Espècie | Neomerinthe folgori (Postel & Roux, 1964)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Descripció modifica
- Fa 40 cm de llargària màxima.
- És, generalment, de color vermellós.[5]
Hàbitat modifica
És un peix marí, batidemersal i d'aigües fondes que viu entre 180-310 m de fondària.[5][6]
Distribució geogràfica modifica
Es troba a l'Atlàntic oriental: Cap Verd i Mauritània.[5][7][8][9]
Observacions modifica
Referències modifica
- ↑ Fowler H. W., 1935. Description of a new scorpaenoid fish (Neomerinthe hemingwayi) from off New Jersey. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 87. 41-43.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Postel, E. & Roux, C., 1964. Scorpaena folgori, poisson téléostéen nouveau des Iles du Cap Vert. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 2) v. 36 (núm. 2): 165-171.
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
- ↑ Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. p. 665-679. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
- ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
- ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
- ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.