Nepenthes khasiana

espècie de planta

Nepenthes khasiana és una espècie que rep el nom de la serralada Khasi, a la qual és molt endèmica. És una planta de tipus gerro del gènere Nepenthes. L'única espècie de Nepenthes nativa de l'Índia. Hom pensa que per atraure preses amb fluorescència blava.[1]

Infotaula d'ésser viuNepenthes khasiana Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN48992883 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaNepenthaceae
GènereNepenthes
EspècieNepenthes khasiana Modifica el valor a Wikidata
Hook.f., 1873
Distribució

Zona de distribució de N. khasiana, en color verd Modifica el valor a Wikidata

L'espècie té una distribució molt localitzada i és rara en estat salvatge. Es coneix que hi ha poblacions aïllades a la zona de Jarain dels Turons Jaintia, la zona de Baghmara en els Turons Garo, contigua a la regió dels Tossals Khasi de Meghalaya i a la zona de l'Alt Kharthong, al districte de Dima Hasao a Assam.[2]

Respecte la regularitat de fenotips, cal dir que N. khasiana exhibeix considerable diversitat genètica.[3]

El poble dels Tossals Khasi anomenen la planta tiew-rakot, que significa flor-dimoni o planta devoradora. Els Jaintia l'anomenen kset phare, que pot ser traduïda com parany amb tapa per voladors. La tribu dels Garo anomenen la planta memang-koksi, que literalment significa el basquet del diable[4][5] i la tribu dels Biate d'Assam li diuen Jug-Par amb significat flor-gerro o Loisul Kola literalment planta-càntir.[2]

Nepenthes khasiana és una espècie protegida, classificada com en perill,[6] i és a l'apèndix I de CITES juntament amb N. rajah. Les amenaces a les poblacions silvestres inclouen la destrucció de l'hàbitat, Drenatge àcid de roques associat amb la mineria del carbó, i la collita per usos medicinals i ornamentals.[4][7] En 2010, fou establerta la Col·lecció de Nepenthes rares amb l'objectiu de conservar quatre de les més amenaçades espècies d'aquest gènere: N. aristolochioides, N. clipeata, N. khasiana, i N. rigidifolia.[8][9][10]

L'epítet específic khasiana també es troba escrit khasyana en alguns llibres antics.[11][12] Aquesta forma de fet precedeix aquelles publicades formalment en la monografia de 1873 de Joseph Dalton Hooker, "Nepenthaceae"[13] tal com apareixia en un article de Maxwell T. Masters al número del 20 d'abril de 1872 de The Gardeners 'Chronicle and Agricultural Gazette (aquest article es basava en el manuscrit de la monografia de Hooker).[12] En el comerç hortícola de finals de segle xix la N. khasiana fou sovint confosa amb N. distillatoria de Sri Lanka.[12][14][15][16]

Detall de la distribució de N. khasiana en els estats de Meghalaya i Assam

Referències

modifica
  1. Kurup, R., A.J. Johnson, S. Sankar, A.A. Hussain, C.S. Kumar & S. Baby 2013. Fluorescent prey traps in carnivorous plants. Plant Biology 15(3): 611-615. doi:10.1111/j.1438-8677.2012.00709.x
  2. 2,0 2,1 Sajem Betlu, A.L. 2016. «Nepenthes khasiana Hook. f.(Nepenthaceae) from Assam.». Current Science. Vol III, No. 8.
  3. Bhau, B.S., K. Medhi, T. Sarkar & S.P. Saikia 2009. PCR based molecular characterization of Nepenthes khasiana Hook. f.—pitcher plant. Genetic Resources and Crop Evolution 56(8): 1183–1193. doi:10.1007/s10722-009-9444-0
  4. 4,0 4,1 Prasad, M.N.V. & S. Jeeva 2009. Coal mining and its leachate are potential threats to Nepenthes khasiana Hook. f. (Nepenthaceae) that preys on insects - an endemic plant in North Eastern India. Biological Diversity and Conservation 2/3: 29–33.
  5. Flora of Meghalaya Arxivat 2007-12-25 a Wayback Machine.
  6. ; Saha, D.; Haridasan, K.; Ravikumar, K.«Nepenthes khasiana», 2015. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2015-2.RLTS.T48992883A49009685.en.
  7. Verma, P.K., J. Schlauer, K.K. Rawat & K. Giri 2014. Status of insectivorous plants in northeast India. Carnivorous Plant Newsletter 43(2): 49–58.
  8. Ziemer, B. 2010. Exciting conservation news: the Rare Nepenthes Collection project! Carnivorous Plant Newsletter 39(3): 67.
  9. Nepenthes khasiana Arxivat 2018-02-09 a Wayback Machine.. Ark of Life.
  10. Bourke, G. 2010. «A new conservation initiative: the Rare Nepenthes Collection project.». Arxivat de l'original el 2013-04-09. [Consulta: 14 març 2020]. Captive Exotics Newsletter 1(2): 5–6.
  11. Moore, D. 1872. On the culture of Nepenthes at Glasnevin. The Gardeners' Chronicle and Agricultural Gazette 1872(11): 359–360.
  12. 12,0 12,1 12,2 Masters, M.T. 1872. The cultivated species of Nepenthes. The Gardeners' Chronicle and Agricultural Gazette 1872(16): 540-542.
  13. Hooker, J.D. 1873. Ordo CLXXV bis. Nepenthaceæ. In: A. de Candolle Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 17: 90–105.
  14. Masters, M.T. 1881. New garden plants. Nepenthes Mastersiana×, Hort. Veitch. The Gardeners' Chronicle, new series, 16(415): 748–749.
  15. Masters, M.T. 1882. New garden plants. Nepenthes rubro-maculata×, Hort. Veitch. The Gardeners' Chronicle, new series, 17(423): 143.
  16. Dixon, W.E. 1889. Nepenthes. The Gardeners' Chronicle, series 3, 6(144): 354.