El nervi vague (del lat. nervus vagus) o nervi pneumogàstric o desè parell cranial o nervi cranial X, innerva la faringe, l'esòfag, la laringe, la tràquea, els bronquis, el cor, l'estómac i el fetge. Neix del bulb raquidi.

Infotaula anatomiaNervi vague
Detalls
Llatínervus vagus Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD014630 Modifica el valor a Wikidata
TAA14.2.01.153 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 5731 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.910
EB Onlinescience/vagus-nerve Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics de neuroanatomia

Els estímuls que transmet no són controlats a voluntat de l'individu, sinó que són controlats pel sistema nerviós autònom, encarregat de mantenir l'homeòstasi de l'organisme. És un dels nervis més llargs del cos humà, i el seu nom prové del llatí vagus, errant (en el sentit de viatger). La mateixa arrel llatina en català també esdevé "vagabund".

Curs i distribució dels nervis glossofaringi, vague i accessori espinal
Parells cranials
I – Olfactori
II – Òptic
III – MOC
IV – Patètic
V – Trigemin
VI – MOE
VII – Facial
VIII – Vestibulococlear
IX – Glossofaringi
X – Vague
XI – Accessori
XII – Hipoglòs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nervi vague