Neupré

Neupré (en való Noûpré, trad. prat nou) és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. A l'inici de 2008 tenia uns 9770 habitants.

Neupré

Casa de la vila
Tipus	municipi de Bèlgica
Localització
50° 32′ N, 5° 29′ E
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Província	província de Lieja
Districte	districte de Lieja
Conté la subdivisió	Neuville-en-Condroz Plainevaux Rotheux-Rimière Éhein
Població humana
Població	9.934 (2018) (313,47 hab./km²)
Idioma oficial	francès (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	31,69 km²
Limita amb	Flémalle Anthisnes Engis
Creació	1r gener 1977
Organització política
• Mayor of Neupré (en)	Virginie Defrang-Firket (2018–)
Identificador descriptiu
Codi postal	4120, 4121, 4122 i 4108
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	04
Lloc web	neupre.be

Història

Neuville

Al segle xiii, Renier, fill de Tomàs del comte d'Hermalle, va decidir-se de construir un mas nou, en llatí Nova vila el que va donar el nom al poble. Aquest mas fortificat es trobava molt probablement a l'endret de l'actual castell. Fins a la fi de l'antic règim, el feu va passar a diverses famílies nobles: els Dommartin, els Marteal de la Neufville, els de Warnant, els de Lannoy de Clervaux.

El 1693, el príncep-bisbe del principat de Lieja, Joan Lluís d'Elderen va atorgar el dret al poble de Neuville d'elegir cada any dos burgmestres per a administrar els afers locals i un tribunal.

Plainevaux

A l'edat mitjana, la senyoria de Plainevaux Plana Vallis comprenia un alou de la cort del principat de Lieja i d'un feu que depenia de la cort de Brabant. Del 1188, la finca pertanyia a l'abadia de Val-Saint-Lambert, una donació del comte Gilles de Clermont, els monjos van establir-s'hi breument el 1192, però aviat van deixar el lloc, que no era molt còmode. Aleshores el comte Gilles va cedir la propietat a Enric III de Limburg. El 1316, el feu passà a Jaume de Tongeren que va donar-lo al duc Joan III de Brabant, excepte les possessions del principat bisbal de Lieja, el que explica la doble jurisdicció del territori. El 1649, l'abadia de val-Saint-Lambert va comprar-les terres brabançones i administrar-les fins a la revolució francesa.

Rotheux

Rotheux pertanyia a la senyoria d'Esneux i el nucli de Rimière pertanyia a l'abadia de Val-Saint-Lambert. La principal activitat de Rotheux sempre va ser l'agricultura i més tard la ramaderia. El nucli va conèixer un activitat minera amb l'explotació del fer i del calcari.

El 1794, França va annexar el territori dels diversos nuclis de Neupré i integrar-los a la subdivisió administrativa revolucionària del departament de l'Ourte. Aquest va passar al Regne Unit dels Països Baixos (1815) i per fi a Bèlgica (1830). Les fronteres actuals del municipi van fixar-se el 1977. El nom prové d'un lloc dit del municipi, que també és l'acrònim dels quatre antics municipis: NEUville, Plainevaux, Rotheux i Éhein.

• 
  Rotheux, panorama
• 
  Rotheux-Rimière, capella de Sant Fermí
• 

Geografia i economia

Utilització del sól
38,83% agricultura, 36,75% bosc, 22,40% construccions i carreteres i 2,03 diversos

Neupré és un municipi rural en camí d'urbanització, típic de la comarca del Condroz, del qual 38,83% de la superfície són terres de conreu i de pastures, 36,75% de bosc i 22,40% de construïdes (cases, carreteres…). L'activitat econòmica principals és el comerç.

L'altitud maximal és 267,5 m. L'eix principal és la route du Condroz, la carretera que connecta Lieja a Luxemburg via Marche-en-Famenne. El municipi es troba a la zona intrafluvial entre les conques del Mosa i de l'Ourthe, desguassada pels rius Fond des Rys, riu de Ville en Cour, riu de la Neuville i el Fond de Martin.

Pobles i veïnats

• Éhein
• Neuville-en-Condroz
• Plainevaux
• Rotheux-Rimière
  • Strivay
  • Houte-Si-Plou

Monuments i curiositats

• El Cementiri americà de les Ardenes on hi ha les restes de 5.328 soldats morts a la batalla de les Ardenes
• El castell de La Neuville
• La reserva natural de Rognac
• L'església i la capella de Fermí de Pamplona