Neus Bouza Gil

militant de la CNT, activista política catalana

Neus Bouza Gil (Barcelona 1916 - 26 maig de 1939) jove obrera republicana, militant de la CNT i miliciana. Fou una de les dotze dones de la Presó de les Corts afusellades al Camp de la Bota pel Règim Franquista.[1][2][3]

Infotaula de personaNeus Bouza Gil
Biografia
Naixement1916 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1939 Modifica el valor a Wikidata (22/23 anys)
Causa de mortFerida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre de

Biografia

modifica

Nascuda a Barcelona el 1916, vivia al barri del Poblenou. El 1936 a l'inici de la Guerra Civil es va unir a les milícies obreres de la rereguarda, fou destinada a l'antiga escola d'artilleria, establerta al Castell de les quatre torres del Camp de la Bota on s'encarregava de la bugaderia i la cuina. Poc després, el govern de Largo Caballero ordenà acabar amb la figura de les milicianes i van desmobilitzar les dones del front. Neus Bouza es va reincorporar a la seva feina a la fàbrica de lones del carrer d'Ali-Bey. El 10 d'octubre de 1936 es va afiliar a la CNT.

La derrota del Bàndol republicà va donar pas a la Dictadura del General Franco i es va iniciar una dura repressió dels vençuts. El 23 de febrer de 1939, un veí va denunciar Neus Bouza que fou detinguda per un escamot de falangistes. Lliurada a la policia i empresonada el 8 de març, el 26 d'abril va ser sotmesa a un Consell de Guerra Sumarissim acusada d'haver participat o presenciat l'execució de persones de dretes, fets que ella sempre va negar. Condemnada a mort, fou afusellada al Camp de la Bota el 26 de maig de 1939 juntament amb 22 homes,[4] entre els quals hi havia l'anarcosindicalista Antonio Charles Domenech.[5]

Homenatges

modifica

L'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, a proposta del Consell Municipal de les Dones, en el marc dels actes de la Festa Major de l'any 2013, va inaugurar la sala d'actes Neus Bouza a la Biblioteca Municipal,[6]dins del projecte Carrers amb nom de dona, L'objectiu d'aquesta proposta era donar visibilitat a l'important paper de les dones en tots els àmbits de la vida ciutadana i també homenatjar la memòria de totes les persones afusellades al Camp de la Bota.[7]

El març de 2023 va ser una de les personalitats homenatjades per l'Ajuntament de Barcelona en la campanya Ciutat de Dones.[8]

Referències

modifica
  1. Bassas, Antoni. «"Perilloses i roges": la història de disset dones afusellades», 18-11-2016. [Consulta: 9 abril 2019].
  2. «Neus Bouzá Gil». Ajuntament de Barcelona. Dones i feminismes. Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, 01-03-2023. [Consulta: 4 abril 2024].
  3. Corbalàn Gil, Joan. Justícia, no venjança:Els executats pel Franquisme a Barcelona. Valls (Tarragona): Cossetània, 2008, p. 355. ISBN 978-84-9791-350. 
  4. «Neus Bouza Gil, 1939 Consell de Guerra Sumaríssim - Causa 002399 Ref.126». Gentcat. [Consulta: 24 juny 2030].
  5. «CHARLES DOMENECH, Antonio - [Los de la sierra 1936-1975]». [Consulta: 30 juny 2024].
  6. «La sala de la Biblioteca Sant Adrià estrena nom». [Consulta: 9 abril 2019].
  7. Solé i Sabaté, Josep Maria. La repressió Franquista a Catalunya 1938-1953. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 772. ISBN 9799429750089. 
  8. «Biografies». Ciutat de Dones. Ajuntament de Barcelona, març 2023. Arxivat de l'original el 2023-03-25. [Consulta: 19 abril 2023].

Vegeu també

modifica