Neus Bouza Gil
Neus Bouza Gil (Barcelona 1916 - 26 maig de 1939) jove obrera i miliciana, militant de la CNT executada als 22 anys.[1] Fou una de les dotze dones de la Presó de les Corts afusellades al Camp de la Bota pel Règim Franquista que va executar 1717 persones entre el 1939 i el 1952.[2][3][4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1916  Barcelona |
| Mort | 26 maig 1939 (22/23 anys) |
| Causa de mort | Ferida per arma de foc |
| Activitat | |
| Membre de | |
Biografia modifica
Nascuda a Barcelona el 1916 vivia al barri del Poblenou. El 1936 a l'inici de la Guerra Civil es va unir a les milícies obreres de la rereguarda, fou destinada a l'antiga escola d'artilleria, establerta al Castell de les quatre torres del Camp de la Bota on s'encarregava de la bugaderia i la cuina. Poc després, el govern de Largo Caballero ordenà acabar amb la figura de les milicianes i van desmobilitzar les dones del front. Neus Bouza es va reincorporar a la seva feina a la fàbrica de lones del carrer d'Ali-Bey. El 10 d'octubre de 1936 es va afiliar a la CNT.
La derrota del bàndol republicà va donar pas a la Dictadura del General Franco i es va iniciar una dura repressió dels vençuts. El 23 de febrer de 1939 un veí va denunciar la Neus, que fou detinguda per un escamot de falangistes. Lliurada a la policia i empresonada el 8 de març, el 26 d'abril va ser sotmesa a un Consell de Guerra Sumarissim acusada d'haver participat o presenciat l'execució de persones de dretes, fets que ella sempre va negar. Condemnada a mort, fou afusellada al Camp de la Bota el 26 de maig de 1939 juntament amb 22 homes, entre els quals hi havia l'anarcosindicalista Antonio Charles Domenech.[5]
Homenatges modifica
L'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, a proposta del Consell Municipal de les Dones, en el marc dels actes de la Festa Major de l'any 2013, va inaugurar la sala d'actes Neus Bouza a la Biblioteca Municipal,[6]dins del projecte Carrers amb nom de dona, L'objectiu d'aquesta proposta era donar visibilitat a l'important paper de les dones en tots els àmbits de la vida ciutadana, i també homenatjar la memòria de totes les persones afusellades al Camp de la Bota.[7]
El març de 2023 va ser una de les personalitats homenatjades per l'Ajuntament de Barcelona en la campanya Ciutat de Dones.[8]
Referències modifica
- ↑ Bassas, Antoni. «"Perilloses i roges": la història de disset dones afusellades», 18-11-2016. [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ «Neus Bouzá Gil». Ajuntament de Barcelona. Dones i feminismes. Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, 01-03-2023. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ «[Llista de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Consell de guerra sumaríssim - Causa 02399 contra Neus Bouza Gil. Ref.126]» (en castellà). Arxiu Tribunal Militar Tercer de Barcelona, 1939. [Consulta: 22 gener 2021].
- ↑ Corbalàn Gil, Joan. Justícia, no venjança:Els executats pel Franquisme a Barcelona. Valls (Tarragona): Cossetània, 2008, p. 355. ISBN 978-84-9791-350.
- ↑ «[Memòria Presó de dones de les Corts Els Consells de guerra:Les onze afusellades del Camp de la Bota]». Presó de les Corts.org. [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ «La sala de la Biblioteca Sant Adrià estrena nom». [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ Solé i Sabaté, Josep Maria. La repressió Franquista a Catalunya 1938-1953. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 772. ISBN 9799429750089.
- ↑ «Biografies». Ciutat de Dones. Ajuntament de Barcelona, març 2023. Arxivat de l'original el 2023-03-25. [Consulta: 19 abril 2023].