Obre el menú principal

Nguyễn Ngọc Loan (Huế, 11 de desembre de 1930 - Burke (Virgínia), 14 de juliol de 1998) fou cap de la Policia Nacional del Vietnam del Sud. Loan va guanyar-se la fama internacional quan va publicar-se una fotografia on s'apreciava com executava a Nguyễn Văn Lém, un presoner desarmat membre del Việt Cộng. La fotografia va ser presa l'1 de febrer de 1968 davant de Võ Sửu, un càmera de la NBC, i Eddie Adams, fotògraf d'Associated Press. La imatge (titulada "General Nguyen Ngoc Loan executant a un presoner del Viet Cong a Saigon") i la pel·lícula es van convertir en imatges famoses del periodisme contemporani americà.[1]

Infotaula de personaNguyễn Ngọc Loan
Biografia
Naixement 11 de desembre de 1930
Huế (Indoxina francesa)
Mort 14 de juliol de 1998(1998-07-14) (als 67 anys)
Burke (Virgínia, Estats Units)
Causa de mort Càncer
  Cap de policia 

Dades personals
Nacionalitat Vietnam del Sud Vietnam del Sud
Activitat
Ocupació Militar
Lleialtat Vietnam del Sud Vietnam del Sud
Branca militar Exèrcit de la República del Vietnam (ARVN)
Policia Nacional de la República del Vietnam
Rang militar US-O8 insignia.svg Major General
Conflicte

Guerra del Vietnam

Família
Cònjuge Chinh Mai
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Execució del presonerModifica

General Nguyen Ngoc Loan executant un presoner del Viet Cong a Saigon fou una fotografia presa per Eddie Adams l'1 de febrer de 1968. En ella s'aprecia com Logan, cap de la Policia Nacional de la República del Vietnam, executa a un capità dels esquadrons de la mort de Việt Cộng, Nguyễn Văn Lém (anomenat també Capità Bảy Lốp), a Saigon, en el transcurs de l'Ofensiva del Tet.

Al voltant de les 4:30 del matí Lém va liderar una unitat de sabotatge, juntament amb tancs del Việt Cộng, per atacar un camp militar a Go Vap. Després que les tropes del nord aconseguissin el control de la base, Lém va arrestar al tinent coronel Nguyen Tuan, juntament amb la seva família, i els va obligar a ensenyar-li com conduir els tancs d'allí. Quan Tuan va refusar cooperar, Lém va assassinar-lo a ell i a tota la seva família, inclosa la seva mare de 80 anys. L'únic supervivent fou un nen de deu anys, que va quedar greument ferit.

Lém fou capturat al costat d'una fossa comuna amb 34 cossos de civils. Posteriorment Lém va admetre que estava orgullós d'haver donat l'ordre de matar aquella gent.[2] Havent presenciat la mort d'un dels seus oficials, juntament amb la seva esposa i els tres fills a sang freda,[3] quan Lém fou capturat i portat davant seu, el General Loan va executar-lo sumàriament utilitzant la seva arma personal, una Smith & Wesson Model 38 "Airweight" del cal·libre .38 Special,[4] davant del fotògraf Eddie Adams i el càmera de televisió Vo Suu. La fotografia i el vídeo es van publicar a tot el món, galvanitzant el moviment anti-bel·licista.

La fotografia va fer guanyar a Adams el Premi Pulitzer del 1969, tot i que posteriorment lamentaria el seu impacte. La imatge va esdevenir una icona dels contraris a la guerra. Posteriorment, Adams escriuria al Time:

El general (Loan) va matar al Viet Cong; jo vaig matar al general amb la meva càmera. Encara les fotografies són l'arma més poderosa del món. La gent se les creu, però les fotografies poden mentir, fins i tot sense manipulació. Només són mitges veritats. El que la fotografia no ens diu és: "Què faries tu si fossis el general en aquell moment i en aquell lloc d'aquell dia calorós, quan enganxes l'anomenat "dolent" després que es carregués un, dos o tres soldats americans?"[5]

Adams, més tard, demanaria perdó en persona al General Nguyễn i a la seva família pel mal que havia fet a la seva reputació. Quan Loan va morir de càncer a Virgínia, Adams digué d'ell: "El tio (guy en anglès) era un heroi. Amèrica hauria d'estar plorant. Només puc fer que odiar que hagi marxat d'aquesta manera, sense que la gent en sàpiga res d'ell."[6][7]

Vida posteriorModifica

Uns mesos després de presa la fotografia de l'execució, Loan fou ferit greument per foc d'ametralladora, resultant en l'amputació d'una cama. De nou, la seva fotografia va colpir la premsa mundial, aquest cop quan el corresponsal australià Pat Burgess el va retornar cap a les línies amigues.[8] A més de la seva carrera militar, Loan era un gran defensor de la construcció d'hospitals.[9]

El 1975, en el transcurs de la caiguda de Saigon, Loan va abandonar Vietnam del Sud, traslladant-se als Estats Units, on va obrir una pizzeria a Burke (Virgínia), anomenat "Les Trois Continents."[10] El 1991 va ser obligat a jubilar-se quan va ser reconegut i la seva identitat pública. El fotògraf Eddie Adams recordava que, en la seva darrera visita a la pizzeria, havia vist escrit en una paret del lavabo, "Sabem qui ets, fill de puta".[11][12]

Nguyễn estava casat amb Chinh Mai, amb qui va tenir 5 fills. Nguyễn Ngọc Loan va morir de càncer el 14 de juliol de 1998, a l'edat de 67 anys, a Burke (Virginia).[13]

ReferènciesModifica

  • James S. Robbins. This Time We Win: Revisiting the Tet Offensive. Encounter Books, 2010, p. 94–104. 
  1. «Nguyen Ngoc Loan, 67, Dies; Executed Viet Cong Prisoner». New York Times, 16-07-1998 [Consulta: 5 juliol 2009]. «But when Brig. Gen. Nguyen Ngoc Loan raised his pistol on 1 February 1968, extended his arm and fired a bullet through the head of the prisoner, who stood with his hands tied behind his back, the general did so in full view of an NBC cameraman and an Associated Press photographer.»
  2. Tran, Bai An «After 40 Years of the Tet Offensive in the Vietnam War: Half of the Truth Deciphered». LZ Center 3rd Battalion 82nd Artillery B Battery 196th Light Infantry Brigade Americal Division, febrer 2008.
  3. Richard Botkin. Ride The Thunder. WorldNetDaily, 2009, p. 143. 
  4. Buckley, Tom. "Portrait of an Aging Despot", Harper's magazine April 1972, Page 69
  5. Adams, Eddie «Eulogy». Time Magazine, 27-07-1998 [Consulta: 5 juliol 2009].
  6. Image Canon - Historic Images
  7. Adams, Eddie «Eulogy: General Nguyen Ngoc Loan». Time, 27-07-1998.
  8. Lucas, Dean. «Famous Pictures Magazine – Vietnam Execution». Famous Pictures Magazine, 17-02-2007. [Consulta: 21 juliol 2012].
  9. '"There Are Tears in My Eyes", Eddie Adams & the Most Famous Photo of the Vietnam War', Jonah Goldberg, National Review. August 26, 1999
  10. Tiede, Tom «Ex-Viet cop: I want to live a quiet life». Ludington Daily News, 26-03-1998 [Consulta: 22 agost 2014].
    Friedman, Andrew. «Nguyen Ngoc Loan's Pizza Parlor». A: Covert Capital: Landscapes of Denial and the Making of U.S. Empire in the Suburbs of Northern Virginia. University of California Press, 2013, p. 196–219. ISBN 9780520956681 [Consulta: 22 agost 2014]. 
  11. Adams, in the documentary An Unlikely Weapon (2009), directed by Susan Morgan Cooper
  12. McG. Thomas Jr., Robert «Nguyen Ngoc Loan, 67, Dies; Executed Viet Cong Prisoner». New York Times, 16-07-1998 [Consulta: 22 agost 2014].
  13. http://www.nytimes.com/1998/07/16/world/nguyen-ngoc-loan-67-dies-executed-viet-cong-prisoner.html

Enllaços externsModifica