Nicolás Redondo Urbieta

polític espanyol

Nicolás Redondo Urbieta (Barakaldo, Biscaia, 16 de juny de 1927 - Madrid, 4 de gener de 2023) fou un sindicalista i polític espanyol.

Plantilla:Infotaula personaNicolás Redondo Urbieta

Nicolás Redondo (centre) acompanyat de Marcelino Camacho i Josefina Samper (esquerra) a l'any 2008. (2008) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Nicolás Redondo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1927 Modifica el valor a Wikidata
Barakaldo (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 2023 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Civil de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
11 juliol 1986 – 22 octubre 1987 – José de Gregorio Torres →

Circumscripció electoral: Biscaia

Diputat al Congrés dels Diputats
11 novembre 1982 – 15 juliol 1986

Circumscripció electoral: Biscaia

Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Biscaia

Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Biscaia

Secretari general de la Unió General de Treballadors
1976 – 1994
← Manuel Muiño ArroyoCándido Méndez Rodríguez → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, sindicalista, obrer del metall Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol (1945–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentSindicalisme Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNatividad Terreros Uriarte (–2014), vidu Modifica el valor a Wikidata
FillsIdoia Redondo Terreros, Nicolás Redondo Terreros Modifica el valor a Wikidata
PareNicolás Redondo Blanco Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Va ser fill de Nicolás Redondo Blanco, destacat dirigent socialista i un dels primers regidors del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a Biscaia;[1] igualment, és el pare de Nicolás Redondo Terreros, exdirigent del PSE-EE.

Obrer metal·lúrgic, es va afiliar al PSOE i a la UGT en 1945. Va ser detingut i processat per la dictadura del general Franco en nombroses ocasions a causa de les seves activitats polítiques i sindicals. En 1967 va ser detingut al costat dels històrics Ramón Rubial i Eduardo López Albizu i bandejat a Las Hurdes.

Després del Congrés del PSOE d'agost de 1972, que destitueix al secretari general Rodolfo Llopis, es converteix en membre de la direcció col·legiada del PSOE Renovat. Davant el Congrés de Suresnes de 1974, refusa l'oferiment per presentar la seva candidatura al càrrec de primer secretari, arribant a un pacte amb el sevillà Felipe González perquè aquest accedís al càrrec.

El 18 d'abril de 1976 va ser escollit secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) en el XXX Congrés de la central sindical socialista. Prèviament, havia exercit, des de 1971, el càrrec de secretari polític, predecessor del de secretari general.

Va ser elegit diputat del PSOE per Biscaia a les eleccions de eleccions generals espanyoles de 1977,[2] 1979, 1982 i 1986.[3] En 1987 va renunciar al seu escó per mostrar el seu desacord amb la política laboral i social del govern de Felipe González, després de votar en contra dels Pressupostos Generals de l'Estat per 1988.[4] Va convocar al costat de Comissions Obreres (CCOO) la vaga general del 14 de desembre de 1988, amb un èxit aclaparador. També va convocar al costat de CCOO dues vagues generals més durant el govern socialista, al juny de 1992 i gener de 1994.

El 10 d'abril de 1994, en el 36è Congrés, va deixar pas a Cándido Méndez com a secretari general de la UGT, retirant-se de tota activitat política i sindical.

Distincions honorífiques

modifica

Articles

modifica

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica