Obre el menú principal

Nicolás Redondo Urbieta

polític espanyol

Nicolás Redondo Urbieta (Barakaldo, Biscaia, 16 de juny de 1927) és un històric sindicalista i polític espanyol.

Infotaula de personaNicolás Redondo Urbieta
Redondo-Camacho.jpg
Nicolás Redondo (centre) acompanyat de Marcelino Camacho i Josefina Samper (esquerra) a l'any 2008.
Nom original (es) Nicolás Redondo
Biografia
Naixement 16 de juny de 1927 (1927-06-16) (92 anys)
Barakaldo
LogoUGT.png  Secretari general de la UGT
18 d'abril de 1976 – 10 d'abril de 1994
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
15 de juliol de 1977 – 22 d'octubre de 1987
Circumscripció Biscaia
Activitat
Ocupació Polític i sindicalista
Partit Partit Socialista Obrer Espanyol
Moviment Sindicalisme
Família
Fills Nicolás Redondo Terreros
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

És fill de Nicolás Redondo Blanco, destacat dirigent socialista i un dels primers regidors del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a Biscaia;[1] igualment, és el pare de Nicolás Redondo Terreros, exdirigent del PSE-EE.

Obrer metal·lúrgic, es va afiliar al PSOE i a la UGT en 1945. Va ser detingut i processat per la dictadura del general Franco en nombroses ocasions a causa de les seves activitats polítiques i sindicals. En 1967 va ser detingut al costat dels històrics Ramón Rubial i Eduardo López Albizu i bandejat a Las Hurdes.

Després del Congrés del PSOE d'agost de 1972, que destitueix al secretari general Rodolfo Llopis, es converteix en membre de la direcció col·legiada del PSOE Renovat. Davant el Congrés de Suresnes de 1974, refusa l'oferiment per presentar la seva candidatura al càrrec de primer secretari, arribant a un pacte amb el sevillà Felipe González perquè aquest accedís al càrrec.

El 18 d'abril de 1976 va ser escolit secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) en el XXX Congrés de la central sindical socialista. Prèviament havia exercit, des de 1971, el càrrec de secretari polític, predecessor del de secretari general.

Va ser elegit diputat del PSOE per Biscaia a les eleccions de eleccions generals espanyoles de 1977,[2] 1979, 1982 i 1986.[3] En 1987 va renunciar al seu escó per mostrar el seu desacord amb la política laboral i social del govern de Felipe González, després de votar en contra dels Pressupostos Generals de l'Estat per 1988.[4] Va convocar al costat de Comissions Obreres (CCOO) la vaga general del 14 de desembre de 1988, amb un èxit aclaparador. També va convocar al costat de CCOO dues vagues generals més durant el govern socialista, al juny de 1992 i gener de 1994.

El 10 d'abril de 1994, en el 36è Congrés, va deixar pas a Cándido Méndez com a secretari general de la UGT, retirant-se de tota activitat política i sindical.

Distincions honorífiquesModifica

ArticlesModifica

referènciesModifica

Enllaços externsModifica