Obre el menú principal

Nicolaes van Verendael o Veerendael (1640-1691), va ser un pintor barroc flamenc especialitzat en la pintura de natures mortes i garlandes influït per Daniel Seghers, que normalment col·laborava amb altres artistes tot afegint natures mortes a les seves composicions.[1] També és conegut per les seves singeries, pintures on apareixen mones i micos vestits com els humans i actuant com aquests.[2]

Infotaula de personaNicolaes van Verendael
Biografia
Naixement 19 febrer 1640
Anvers
Mort 11 agost 1691 (51 anys)
Anvers
Activitat
Ocupació Pintor
Gènere Natura morta
Modifica les dades a Wikidata
Garlanda envoltant a la Mare de Déu, oli sobre coure, 81 x 65 cm, Madrid, Museu del Prado

BiografiaModifica

Batejat a Anvers el 19 de febrer de 1640,[3] es va formar al costat del seu pare i fou admès al gremi de Sant Lluc l'any 1657 com a mestre lliure.[4][3] Malgrat la bona reputació que tenia entre els artistes del moment, van Verendael mai va estar lliure de problemes financers i era un treballador lent, vivint sempre una vida modesta al costat de la seva esposa Catharina van Baeren, filla de l'escultor Mattheus van Beveren, i els seus 11 fills, l'últim dels quals pòstum a l'artista.[5]

Van Verendael va col·laborar amb altres pintors com Jan Davidsz de Heem, corresponent-li les flors d'una vanitas pintada per aquell, conservada a Munic. També una natura morta de cuina amb diversos adorns florals de la Gemäldegalerie Alte Meister de Dresden apareix signat conjuntament per Verendael, a qui es deuen les flors, Carstian Luyckx, responsable de les peces de caça, i David Teniers II, a qui correspondrien els elements arquitectònics i l'interior de la cuina.[6]

Vers el final de la seva carrera, van Verendael va abandonar la realització de representacions aïllades de flors per centrar-se en l'elaboració de composicions més complexes, principalment natures mortes amb ornamentació floral. Paral·lelament, la seva paleta va evolucionar cap a tonalitats més marronoses i la seva tècnica es féu més transparent. Entre els seus deixebles s'hi pot comptar Jerome Scharemberg i probablement Jan Battist Moren.[7]

ReferènciesModifica

  1. Nicolaes van Verendael, Netherlands Institute for Art History
  2. Bert Schepers, Monkey Madness in Seventeenth-Century Antwerp, a: The Rubenianum Quarterly, 2012 2, p. 5
  3. 3,0 3,1 Frans Jozef Peter Van den Branden, Geschiedenis der Antwerpsche schilderschool, Antwerpen, 1883, p. 1141-1143
  4. Els Vermandere. Veerendael, Nicolaes van. Grove Art Online. Oxford Art Online. Oxford University Press. Web. 29 setembre 2016
  5. Mattheus van Beveren, Netherlands Institute for Art History
  6. Fitxa de l'obra a RKD.
  7. «Verendael, Nicolaes van - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 16 desembre 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolaes van Verendael