Nicolau Oresme

filòsof francès

Nicolau Oresme (1323-1382) va ser un erudit medieval conseller de Carles V de França i divulgador científic. Un cràter de la Lluna porta el seu nom.

Infotaula de personaNicolau Oresme
Oresme-Nicole.jpg
modifica
Nom original(fr) Nicole oresme modifica
Biografia
Naixement1r gener 1323 modifica
Fleury-sur-Orne modifica
Mort11 juliol 1382 modifica (59 anys)
Lisieux modifica
Bisbe catòlic
26 gener 1378 (Gregorià) –
Bisbe diocesà bisbat de Lisieux

Diòcesi: Q1332597
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
FormacióUniversitat de París modifica
Activitat
OcupacióFilòsof, matemàtic, economista, sacerdot catòlic, astrònom, musicòleg, catedràtic, psicòleg, traductor, físic i teòleg modifica
OcupadorUniversitat de París modifica
ProfessorsJean Buridan modifica
AlumnesEnric de Langenstein modifica

BiografiaModifica

Oresme va nàixer al municipi germanofon d'Allemagnes, actualment conegut com a Fleury-sur-Orne, dins del Ducat de Normandia. Segurament va tindre un origen probre, per la qual cosa va poder estudiar a la Universitat de París gràcies a l'ajuda de la institució del Col·legi de Navarra. Allà va estudiar Filosofia als anys 40, quan també hi eren Jean Buridan o Albert de Saxònia, per a aconseguir el doctorat en 1356.

FilosofiaModifica

Va afirmar que en l'ésser humà conviuen dos tipus d'atenció, una conscient i una inconscient, anticipant les teories modernes de la percepció. La conjunció de les dues crea els cossos externs, que no són per tant objectius, com es pot provar per fenòmens com els miratges o altres similars.

Els éssers estan compostos de repeticions complexes d'elements molt simples, igual que la música pot crear cançons ben variades a partir de combinar de mode diferent les mateixes set notes. Cada individu busca l'autoperfecció malgrat la percepció imperfecta de l'exterior i les agressions del medi ambient.

Va defensar el nominalisme i es va oposar a l'astrologia, que considerava una simple superstició.

CiènciaModifica

Els seus escrits sobre magnituds el fan un precursor de la geometria analítica i els sistemes estocàstics. Va idear un mètode per fer càlculs amb exponents fraccionaris, que va aplicar al temperament igual en musicologia. En aquest camp va fer importants estudis sobre acústica i els factors que determinen el timbre musical. Entre d'altres, Oresme va ser el descobridor del canvi de direcció de la llum a través de la refracció atmosfèrica,[1] Va afirmar que la Terra es movia, en contra de la creença popular que era el cel que girava al seu voltant, usant la refracció de la llum com a prova.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolau Oresme
  1. Glick, Thomas F.; Livesey, Steven J.; Wallis, Faith. Medieval Science, Technology, and Medicine: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2005, p.378. ISBN 0415969301.