Nicolaus Bernoulli I
Nicolaus Bernoulli I va ser un matemàtic suís del segle xviii que va ser un dels iniciadors de la teoria de la probabilitat.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 octubre 1687  Basilea |
| Mort | 29 novembre 1759 (72 anys) Basilea |
| Sepultura | Peterskirche (en)  |
| Rector de la Universitat de Basilea | |
| Rector | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Basilea |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de la probabilitat, matemàtiques, geometria, lògica, dret i teoria d'equacions diferencials |
| Lloc de treball | Basilea Pàdua |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Basilea Universitat de Pàdua |
| Membre de | |
| Professors | Jakob Bernoulli |
| Influències en | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Família | Família Bernoulli |
| Pares | Nicolaus Bernoulli i Ursula Stähelin (en) |
| Parents | Jakob Bernoulli (oncle) Johann Bernoulli (oncle) Hieronymus Bernoulli (oncle) |
Premis | |
Vida modifica
Nicolaus Bernoulli I era fill de Nicolaus Bernoulli, un pintor i regidor de l'ajuntament de Basilea que era germà dels reconeguts matemàtics Jakob i Johann Bernoulli. Nicolaus I va estudiar matemàtiques amb els seus oncles. El 1704 va obtenir la seva graduació a la Universitat de Basilea i el 1709 el doctorat a la mateixa universitat amb una tesi titulada Dissertatio Inauguralis Mathematico-Juridica de Usu Artis Conjectandi in Jure que pretenia aplicar la teoria de la probabilitat a certes qüestions jurídiques.
Els anys següents els va dedicar a editar l'obra del seu oncle Jakob (mort el 1705),[1] acabant per editar l'any 1713 l'Ars conjectandi, un llibre sobre probabilitats que el seu oncle havia deixat inacabat i que Nicolaus I creia que podia estendre al món econòmic i polític.[2]
El 1712 va fer un grand tour per Holanda, Anglaterra i França, on va conèixer Pierre Rémond de Montmort, de qui va esdevenir gran amic i col·laborador.
El 1716 va ser nomenat catedràtic a la Universitat de Pàdua[3] on va romandre fins al 1722, treballant en geometria i equacions diferencials. El 1722 va retornar a Basilea per a fer-se càrrec de la càtedra de lògica de la universitat. Va arribar a rector d'aquesta universitat en quatre ocasions.
Obra modifica
Malgrat que Nicolau I era un matemàtic dotat, no va ser gaire productiu. La majoria de les seves troballes estan en la seva correspondència, sobretot en la croada amb Montmort. Bona part d'aquesta correspondència (1710-1712) va ser inclosa per Montmort en el seu llibre Essai d'analyse sur les jeux de hazard (París, 1713).[4] La primera versió de la Paradoxa de Sant Petersburg, que posteriorment resoldria Daniel Bernoulli, està precisament en aquesta correspondència.[5]
També és d'interès la seva correspondència creuada amb Leibniz, discutint qüestions de convergència, i amb Euler, en què critica l'ús indiscriminat de sèries divergents.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Bellhouse, David R. Abraham de Moivre. CRC Press. Boca Raton, 2011. ISBN 978-1-56881-349-3. (anglès)
- Ethier, Stewart N. The Doctrine of Chances. Probabilistic Aspects of Gambling. Springer. Berlin, 2010. ISBN 978-3-540-78782-2. (anglès)
- Maffioli, Cesare. Out of Galileo: The science of waters 1628-1718. Erasmus Publishing. 1994. ISBN 9789052350714. (anglès)
- Stigler, Stephen M. The History of Statistics. Harvard University Press. Boston, 1986. ISBN 0-674-40340-1. (anglès)
Enllaços externs modifica
- «The Mathematics Genealogy Project – Nikolaus (I) Bernoulli». [Consulta: 24 maig 2013].
- *O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolaus Bernoulli I» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.