Nicolaus Bernoulli I

matemàtic suís

Nicolaus Bernoulli I va ser un matemàtic suís del segle xviii que va ser un dels iniciadors de la teoria de la probabilitat.

Infotaula de personaNicolaus Bernoulli I
Biografia
Naixement21 octubre 1687 Modifica el valor a Wikidata
Basilea Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1759 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Basilea Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPeterskirche (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat de Basilea
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Basilea
Activitat
Camp de treballTeoria de la probabilitat Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Basilea
Universitat de Pàdua
Membre de
ProfessorsJakob Bernoulli Modifica el valor a Wikidata
Influències en
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaFamília Bernoulli Modifica el valor a Wikidata
ParesNicolaus Bernoulli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Ursula Stähelin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsJakob Bernoulli (oncle)
Johann Bernoulli (oncle)
Hieronymus Bernoulli (en) Tradueix (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis

VidaModifica

Nicolaus Bernoulli I era fill de Nicolaus Bernoulli, un pintor i regidor de l'ajuntament de Basilea que era germà dels reconeguts matemàtics Jakob i Johann Bernoulli. Nicolaus I va estudiar matemàtiques amb els seus oncles. El 1704 va obtenir la seva graduació a la Universitat de Basilea i el 1709 el doctorat a la mateixa universitat amb una tesi titulada Dissertatio Inauguralis Mathematico-Juridica de Usu Artis Conjectandi in Jure que pretenia aplicar la teoria de la probabilitat a certes qüestions jurídiques.

Els anys següents els va dedicar a editar l'obra del seu oncle Jakob (mort el 1705),[1] acabant per editar l'any 1713 l'Ars conjectandi, un llibre sobre probabilitats que el seu oncle havia deixat inacabat i que Nicolaus I creia que podia estendre al món econòmic i polític.[2]

El 1712 va fer un grand tour per Holanda, Anglaterra i França, on va conèixer Pierre Rémond de Montmort, de qui va esdevenir gran amic i col·laborador.

El 1716 va ser nomenat catedràtic a la Universitat de Pàdua[3] on va romandre fins al 1722, treballant en geometria i equacions diferencials. El 1722 va retornar a Basilea per a fer-se càrrec de la càtedra de lògica de la universitat. Va arribar a rector d'aquesta universitat en quatre ocasions.

ObraModifica

Malgrat que Nicolau I era un matemàtic dotat, no va ser gaire productiu. La majoria de les seves troballes estan en la seva correspondència, sobretot en la croada amb Montmort. Bona part d'aquesta correspondència (1710-1712) va ser inclosa per Montmort en el seu llibre Essai d'analyse sur les jeux de hazard (París, 1713).[4] La primera versió de la Paradoxa de Sant Petersburg, que posteriorment resoldria Daniel Bernoulli, està precisament en aquesta correspondència.[5]

També és d'interès la seva correspondència creuada amb Leibniz, discutint qüestions de convergència, i amb Euler, en què critica l'ús indiscriminat de sèries divergents.

ReferènciesModifica

  1. Bellhouse, pàgina 106.
  2. Stigler, pàgina 71.
  3. Maffioli, pàgina 396.
  4. Bellhouse, pàgina 75, 81, 83, 105 i altres. Stigler, pàgina 226.
  5. Ethier, pàgina 69.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica