Obre el menú principal

Pierre Rémond de Montmort

matemàtic francès

Pierre Rémond de Montmort o Pierre Rémond, marquis de Montmort va ser un aristòcrata i matemàtic francès del segle XVIII, conegut pel seu treball en el càlcul de probabilitats dels jocs d'atzar.

Infotaula de personaPierre Rémond de Montmort
Monmort Essai 1714.png
Portada de la 2a edició del Essai (1714)
Biografia
Naixement 27 d'octubre de 1679
París, França
Mort 7 d'octubre de 1719(1719-10-07) (als 39 anys)
París, França
Causa de mort Verola
Es coneix per Càlcul de probabilitats
Activitat
Director de tesi Nicolas Malebranche
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtiques
Influències
Influències en
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

VidaModifica

Montmort, que va adoptar aquest cognom anys més tard, va néixer a París, fill de François Rémond (o Reymond) i Marguerite Rallu, tots dos pertanyents a la noblesa.[1] El seu pare, sever i autoritari, el va obligar a estudiar dret, però Monmort, en acabar els estudis va marxar a Anglaterra.[2]

A la mort del seu pare el 1699, retorna a França i es fa deixeble de Nicolas Malebranche a qui admirava després de la lectura d'un dels seus llibres. Els seus mestres de matemàtiques seran els deixebles de Malebranche Louis Carré i Nicolas Guisnée i el seu company d'estudis va ser François Nicole.[3]

Poc després, el 1704 i amb la fortuna que li havia deixat en herència, compra el castell de Montmort (avui al municipi de Montmort-Lucy) i adopta aquest nom. El castell continua pertanyent avui en dia (2014) als seus descendents, la família Crombez de Montmort. En aquesta terra va conèixer mademoiselle de Romicourt besneboda de la duquessa d'Angulema amb qui es va casar el 1706, després de deixar la canongia de Notre Dame de París que havia exercit durant un temps.[4]

A partir de llavors va viure una vida retirada al seu castell del camp, fent alguns viatges a Anglaterra i rebent a casa seva a Nicolaus Bernoulli I amb qui va mantenir una cordial relació.

ObraModifica

La gran obra per la que és conegut Montmort és el seu Essai d'Analyse sur les jeux de hazards (Assaig sobre l'anàlisi dels jocs d'atzar), publicada per primera vegada el 1708 i, en una edició molt ampliada, el 1713 per segona vegada.[5]

L'obra està dividida en cinc parts:[6]

  • La primera (pàgines 1 a 72) és un tractat sobre les combinacions, basat en el triangle de Pascal.
  • La segona està dedicada a l'anàlisi de diferents jocs de cartes habituals de l'època amb el seu càlcul detallat de les expectatives de guany. Són resenyables els seus estudis de el Pharaon (pàgines 77 a 104), el Lansquenet (pàgines 105 a 129) i el Tretze[7] (pàgines 130 a 144).
  • La tercera està dedicada a la mateixa anàlisi però dels jocs de daus.
  • La quarta és un calaix de sastre: una mica de tot. En concret, Montmort brinda una solució dels cèlebres cinc problemes posats per Huygens el 1657.
  • A la cinquena (i última) part es reprodueix la correspondència que va mantenir Montmort amb els Bernoulli (Johann i Nicolaus).

ReferènciesModifica

  1. Seneta, pàgina 52.
  2. Huron, pàgina 2.
  3. Huron, pàgina 4.
  4. Huron, pàgina 5.
  5. Dorce Polo, pàgina 206.
  6. Huron, pàgina 11.
  7. Dorce Polo, pàgina 206 i següents

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica