Nieuport 11
El Nieuport 11, normalment anomenat Bébé, fou un caça francès d'un sol seient de la Primera Guerra Mundial.
Nieuport 11 C.1 en servei belga | |
Tipus | land-based fighter biplane (en) |
---|---|
Fabricant | Nieuport i Aermacchi |
Dissenyat per | Gustave Delage |
Primer vol | 5 gener 1916 |
Dimensions | 5.799,6 () mm |
Armament habitual | |
En servei | ? – juny 1917 |
Estat | Utilitzat com a entrenador fins al final de la Primera Guerra Mundial |
Ús | caça de superioritat aèria |
Operador/s | |
Capacitat | 1 |
Propulsor | Le Rhône 9C (en) |
Configuració d'ala | sesquiplà |
Disseny i desenvolupament
modificaEl Nie 11 era una versió més petita del Nieuport 10, dissenyat també per Gustave Delage. La primera unitat operativa es va entregar a l'Aviation Militaire, el 5 de gener de 1916 i un mes més tard ja n'hi havien 90 unitats lluitant al front. El Nie 11 era molt maniobrable i bastant ràpid[1] i es va fer famós per ser un dels avions que va acabar amb la superioritat aèria que Alemanya tenia, el 1916, amb els seus Fokker Eindecker,[2] causant moltes baixes alemanyes a la batalla de Verdun.[3]
El Nieuport 11 també es va produir sota llicència a Itàlia on Macchi va construir 646 unitats i també a Rússia i als Països Baixos.[3]
La principal feblesa del disseny del Nie 11 era que l'ala inferior tenia tendència a cargolar-se i trencar-se en realitzar maniobres molt brusques com picats a gran velocitat.[3]
Variants
modifica- Nieuport 16: El Nie 16 és una versió del Nie 11 amb una motorització més potent (Le Rhone 9J de 110 cavalls de vapor) que estava destinat a reemplaçar els models Nie 10, Nie 11 i Nie 12. Algunes de les unitats portaven 8 míssils Le Prieur als suports entre ales per atacar els globus d'observació enemics.[1][3]
- Nieuport 17: Va ser un dels millors caces aliats del que se'n van produir unes 4.000 unitats. Aquest model era una mica més gran que els Nie 11 i Nie 16 i tenia les ales redissenyades i reforçades per evitar el greu problema de torsió del pla que tenien les versions anteriors.[1][3]
Especificacions
modificaDades de "The Worlds Greatest Aircraft"[2]
Característiques generals
- Tripulació: 1 pilot
- Longitud: 5,8 m
- Envergadura: 7,55 m
- Alçada: 2,4 m
- Superfície de l'ala 13 m²
- Pes buit: 344 kg
- Pes carregat: 480 kg
- Pes màxim d'enlairament: 550 kg
- Motors: 1× motor rotatiu refrigerat per aire Gnome o Le Rhone, 59,6 kW
Rendiment
- Velocitat màxima: 156 km/h
- Abast: 330 km
- Sostre de servei: 4.600 m
- Ràtio d'ascens: 15 min a 3.000 m
- Potència/pes: 1,49 kW/kg
Armament
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Swanborough, Gordon; Green, William. The complete book of fighters (en anglès). Londres: Salamander Books, 1997, p. 430,431. ISBN 9780861016433.
- ↑ 2,0 2,1 Chant, Christopher; Taylor, Michael J.H.. The World's Greatest Aircraft (en anglès). Chartwell Books, 1 gener de 2005, p. 14. ISBN 9780785820109.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Jackson, Robert. La enciclopedia de la aviación (en castellà). Edimat Libros, S.A., 2014, p. 374. ISBN 9788497941983.
Bibliografia
modifica- Angelucci, Enzio, ed. The Rand McNally Encyclopedia of Military Aircraft. New York: The Military Press, 1983. ISBN 0-517-41021-4.
- Bruce, J.M. The Aeroplanes of the Royal Flying Corps (Military Wing). London: Putnam, 1982. ISBN 0-370-30084-X.
- Chant, Christopher and Michael J.H. Taylor. The World's Greatest Aircraft. Edison, NJ: Cartwell Books Inc., 2007. ISBN 0-7858-2010-8.
- Cheesman E.F., ed. Fighter Aircraft of the 1914-1918 War. Letchworth, UK: Harleyford Publications, 1960. ISBN 978-0-8306-8350-5.
- Cooksley, Peter. Nieuport Fighters in Action. Carrollton, Texas: Squadron/Signal Publications, 1997. ISBN 0-89747-377-9.
- Fitzsimons, Bernard, ed. The Illustrated Encyclopedia of the 20th Century Weapons and Warfare. London: Purnell & Sons Ltd., 1967/1969. ISBN 0-8393-6175-0.