Nikolai Minski

poeta rus

Nikolai Minski, rus: Никола́й Ми́нский i Nikolai Maksímovitx Minski, rus: Никола́й Макси́мович Ми́нский, són pseudònims de Nikolai Maksímovitx Vilenkin, rus: Никола́й Макси́мович Виле́нкин (1855-1937) un escriptor, poeta i místic de l'edat de plata de la literatura russa.

Infotaula de personaNikolai Minski
Minsky.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 gener 1855 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Glibókaie Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1937 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formaciólycée de garçons de Minsk (fr) Tradueix
Facultat de Dret de la Universitat de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, forma dramàtica, filosofia, periodisme d'opinió i activitat traductora Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, traductor, filòsof, dramaturg, advocat, autor, escriptor, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
MovimentSimbolisme Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeYulia Ivanovna Iakovleva (en) Tradueix (1882–dècada del 1900)
Lyudmila Vilkina (en) Tradueix (1905–1920)
Zinaida Vengerova (en) Tradueix (1925–1937) Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: a1065566-3c21-47d0-9bc0-d99e4929a61d Discogs: 1400124 IMSLP: Category:Minsky,_Nikolay Find a Grave: 145267360 Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

Nascut a Glubókoie (ara Hlibókaie, Bielorússia) en el si d'una pobra família jueva, va quedar orfe de ben petit, i va acabar la seva escolarització a Minsk.[1] Va agafar el seu pseudònim de la ciutat on va créixer. Va estudiar dret a la Universitat Estatal de Sant Petersburg

Els seus primers poemes tracten de "temes civils". El 1882, Minski, abans de casar-se amb l'escriptora Iúlia Iàkovleva, va adoptar l'ortodòxia.[2] El 3 d'abril de 1886, es va convertir en advocat a Sant Petersburg.[3]

El 1889, Minski va publicar el llibre "A la llum de la consciència", rus: При свете совести Pri svete sovesti, on exposa la seva "teoria" del "meonisme" (me on en grec significa "no existent"). L'objectiu del treball és demostrar que el propòsit principal de la humanitat és la "no existència".

El 1900, Dmitri Merejkovski, Minski, Zinaida Guíppius, Vassili Rózanov i altres van fundar la Societat Filosòfica de la Universitat de Sant Petersburg, que tenia com a objectiu apropar la intel·lectualitat russa a l'església. Minski, com la majoria d'intel·lectuals, simpatitzà amb la revolució i la socialdemocràcia. Juntament amb Maksim Gorki, fou l'editor nominal del primer diari del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, el Novaia Jizn, rus: Новая Жизнь ("Vida nova"), en el qual, en particular, en aquell moment, es va publicar el famós article de Lenin "Organització del partit i literatura del partit", rus: Партийная организация и партийная литература

Minski, com a redactor i editor, va ser arrestat, però després alliberat sota fiança. A partir de 1906 va viure a l'estranger, en concret a París. Es convertí en un dels líders del decadentisme i del simbolisme rus, predicà el culte a la bellesa i el plaer i declarà la guerra a les tendències socials en l'art com a perjudicials per a la "puresa" de la creativitat artística.

Va tornar a Rússia el 1913 després de l'amnistia, però amb l'inici de la Primera Guerra Mundial el 1914 va emigrar permanentment. A principis dels anys vint va residir a Berlín, va fundar la "Casa de les Arts" allà el 1921, després es va traslladar a Londres, on fou membre de l'ambaixada soviètica. Des de 1927 va viure a París.

Va desenvolupar la doctrina de dues maneres del bé: l'empíric-racional i el místic. El concepte religiós-filosòfic es presenta en els tractats "Per la llum de la consciència", rus: При свете совести (1890) i "Religió del futur", rus: Религия будущего (1905).

Els poemes de Minski reflecteixen les fluctuacions i contradiccions de la seva vida. El millor d'ells (gràcies al quals ell, que va ser influenciat per S. Nadson i Meterlink, és considerat el predecessor dels simbolistes) mostra la profunditat de la recerca del significat de la vida i el desig de trobar suport en Déu.[4]

Minski va morir a París i va ser enterrat al Cementiri del Père Lachaise.

PublicacionsModifica

  • Стихотворения / Poemes (1877—1882). — SPb., 1883. - prohibit per la censura.
  • При свете совести. Мысли и мечты о цели жизни. / A la llum de la consciència. Pensaments i somnis sobre l'objectiu de la vida. - SPb., 1890.
  • Стихотворения.(3 изд.) / Poemes (3a ed.) - SPb., 1896.
  • Религия будущего: (Философские разговоры) / Religió del futur: (converses filosòfiques). - SPb, 1905.
  • О свободе религиозной совести. /Sobre la llibertat de consciència religiosa. - SPb., 1905.
  • Полное собрание стихотворений. Т.1-4. / Col·lecció completa de poemes. T.1-4. - SPb., 1907.
  • На общественные темы. / Sobre temes públics. - SPb., 1909.
  • От Данте к Блоку. / De Dante a Blok. Berlín, Misl, 1922.
  • Из мрака к свету. / De la foscor a la llum. - Berlín, 1922.

ReferènciesModifica

  1. (rus) Serguei Krapivin. «Гимназия у перекрестка Arxivat 2011-07-01 a Wayback Machine
  2. (rus) Article sobre Nikolai Minski a la Breu Enciclopèdia Jueva
  3. (rus) Llista dels advocats de dret del districte del Tribunal de Justícia de Sant Petersburg i els seus assistents el 31 de gener de 1914 Sant Petersburg, 1914. - P.13.
  4. (rus) Wolfgang Kasack. Лексикон русской литературы XX века = Lexikon der russischen Literatur ab 1917 / [trad. per ell mateix]. — Moscou: RIK "Kultura", 1996. - XVIII, 491, [1] p. - 5000 còpies - ISBN 5-8334-0019-8 - pàg. 262.

BibliografiaModifica