Nimfàlids
Els nimfàlids (Nymphalidae) componen una família de lepidòpters ropalòcers que consta d'unes 6.000 espècies de distribució cosmopolita. Normalment són papallones de mida mitjana a grossa. Es distingeixen dels altres ropalòcers pel fet de tenir només dos parells de potes funcionals, mentre que el primer parell està atrofiat i no té cap funció locomotora.[1][2]
Nymphalidae  | |
|---|---|
 Nimfa mediterrània (Limenitis reducta) | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Superfamília | Papilionoidea |
| Família | Nymphalidae Rafinesque, 1815 |
| Diversitat | |
* Uns 600 gèneres
| |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Danaidae (en)  Amathusiidae (en) Heliconiidae (en)
|
MorfologiaModifica
L'envengadura alar de l'imago oscil·la entre els 25 i 200 mm generalment. Acostumen a tenir un vol poderós i ràpid, complementant-lo amb moments de planeig.[3] Predominen els colors càlids, sobretot els marronosos i vermellosos (excepte el gènere Melanargia, que són blanques i negres). El dimorfisme sexual acostuma a ser inexistent.[1] Moltes espècies presenten ocels, alguns tan vistosos com els del paó de dia (Inachis io), estructures que tendeixen a desviar de les parts vitals de l'organisme els atacs d'aus i rèptils.[4]
Moltes erugues són espinoses mentre que les dels satirins estan recoberts d'una fina i curta pilositat. La majoria de pupes es caracteritzen per restar penjades a l'aire per l'abdomen, a les tiges de plantes, amb freqüència sobre gramínies altes, al revers de les fulles o fins i tot a les pedres;[4] d'altres reposen semienterrades al sòl.[1]
ComportamentModifica
Són atretes habitualment per flors de jardins i en alguns casos per matèries àcides en descomposició. Algunes espècies com Danaus plexippus o Vanessa cardui, són migradores i arriben a fer fins a uns 1.000 quilòmetres, en l'últim cas.[3] Espècies com Hipparchia semele, després de la còpula els mascles col·loquen un "tap" (sphragis) a les femelles perquè no puguin aparellar-se amb altres mascles.[1] Moltes hibernen com a adult, mentre que els satirins ho fan com a larva.[4]
Les erugues dels satirins s'alimenten exclusivament de gramínies i la majoria ho fan durant la nit.[4]
Subfamílies[5]Modifica
- Clade Libytheine
- Clade Danainae
- Clade Satyrinae
- Clade Heliconiinae
- Clade Nymphalinae
CladogramaModifica
| Macrolepidoptera |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nymphalidae» (en castellà). Asturnatura. González Fernández, J.. [Consulta: 14 juliol 2012].
- ↑ Associació per a la Defensa de la Natura. Papallones d'Andorra (en català/castellà/francès/anglès). Fundació Crèdit Andorrà, 1999. ISBN 99920-1-281-1.
- ↑ 3,0 3,1 «Nymphalidae» (en castellà). Waste Magazine. Merche S. Calle i Juan Enrique Gómez. [Consulta: 14 juliol 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
- ↑ Niklas Wahlberg, Elisabet Weingartner & Sören Nylin «Papers presented at the Mammalian Phylogeny symposium during the 2002 Annual Meeting of the Society for Molecular Biology and Evolution, Sorrento, Italy, June 13–16, 2002» (
PDF). Molecular Phylogenetics and Evolution. Gisella Caccone & Giacomo Bernardi, 28, 3, 2003, pàg. 473–484. DOI: 10.1016/S1055-7903(03)00052-6. PMID: 12927132. Arxivat 2007-10-25 a Wayback Machine.
Enllaços externsModifica
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- Nymphalidae.net[Enllaç no actiu] (anglès)
- Asturnatura (castellà)
- Waste Magazine (castellà)
- Butterflies of North America: Nymphalidae thumbnail images and species list. United States Geological Survey Northern Prairie Wildlife Research Center. (anglès)
- Canadian Biodiversity Information Facility (2003): Family Nymphalidae (anglès)
- Nymphalidae Systematics Group Arxivat 2007-08-10 a Wayback Machine. a la Universitat de Turku (anglès)
- Peter Chew: Danaids and Browns - Family Nymphalidae, Brisbane butterflies web site (2005). (anglès)
- Tree of Life Web Project: Nymphalidae (anglès)
- Nymphalidae from all over the world Arxivat 2017-03-12 a Wayback Machine. (anglès)