Nitrat de plom(II)
El nitrat de plom(II) és un compost inorgànic de fórmula química Pb(NO₃)₂. Existeix habitualment com a cristall incolor o pols blanca i, a diferència de la majoria d'altres sals de plom(II), és soluble en aigua.
_nitrate_1.jpg)  | |
-nitrate-unit-cell-3D-balls.png) | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 331,21 g/mol |
| Rol | mercaderia perillosa |
| Estructura química | |
| Fórmula química | N₂O₆Pb |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 4,53 g/cm³ (a 20 °C) |
| Índex de refracció | 1,782 |
| Punt de fusió | 470 °C |
| Cristal·lografia | |
| Sistema cristal·lí | sistema cristal·lí cúbic |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Regulació europea de productes químics (GHS07: signe d'exclamació, GHS08: perill per a la salut, GHS09: medi ambient, GHS05: corrosiu) | |
Conegut des de l'edat mitjana amb el nom plumb dulcis, la producció de nitrat de plom(II) a partir de plom metàl·lic o òxid de plom en àcid nítric era a petita escala, per un ús directe en la producció d'altres compostos de plom. Al segle xix, es començà a produir nitrat de plom(II) amb fins comercials a Europa i els Estats Units. Històricament, el seu ús principal era per la producció de pigments per pintures de plom, però aquestes pintures han estat substituïdes per pintures menys tòxiques a base de diòxid de titani. Altres usos industrials són com a estabilitzador en nilons i polièsters, i en recobriments de paper fototermogràfic. Des de voltants de l'any 2000, s'ha començat a utilitzar nitrat de plom(II) en la cianidació d'or.
El nitrat de plom(II) és tòxic, un agent oxidant, i és categoritzat com a "probablement carcinogen pels humans" pel Centre Internacional de Recerca sobre el Càncer. Per consegüent, cal tractar-lo i emmagatzemar-lo amb les mesures de seguretat apropiades per evitar-ne la inhalació, la ingestió o el contacte amb la pell. Degut a la seva naturalesa perillosa, els usos limitats del nitrat de plom(II) estan sota escrutini constant.
Història modifica
Des de l'edat mitjana, el nitrat de plom(II) ha estat produït com a matèria primera per la producció de pigments colorits en pintures de plom, com ara groc crom (cromat de plom(II)), taronja crom (cromat hidròxid de plom(II)) i compostos de plom similars. Aquests pigments eren utilitzas per la tinció i la impressió de calicó i altres tèxtils.[1]
El 1597, l'alquimista alemany Andreas Libavius fou el primer a descriure el compost, encunyant els noms medievals plumb dulcis i calx plumb dulcis, que signifiquen "plom dolç", a causa del seu sabor.[2] Tot i que originalment no fou compresa durant els segles posteriors, la propietat de decrepitació del nitrat de plom(II) feu que fos utilitzat en llumins i explosius especials com ara l'azida de plom.[3]
El procés de producció era i encara és químicament senzill; es tracta de dissoldre plom en aigua forta (àcid nítric) i després recollir-ne el precipitat. Tanmateix, la producció fou a petita escala durant molts segles, i la producció comercial de nitrat de plom(II) com a matèria primera d'altres compostos de plom no començà fins al 1835.[4][5] El 1974, el consum de compostos de plom als Estats Units, deixant de banda els pigments i additius per la benzina, fou de 642 tones.[6]
Vegeu també modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nitrat de plom(II) |
- ↑ Partington, James Riddick. A Text-book of Inorganic Chemistry. MacMillan, 1950, p. 838.
- ↑ Libavius, Andreas. Alchemia Andreæ Libavii. Frankfurt: Iohannes Saurius, 1595.
- ↑ Plantilla:Cite article
- ↑ «Lead». Encyclopædia Britannica (edició del 1911). [Consulta: 11 octubre 2006].
- ↑ Macgregor, John. Progress of America to year 1846. Londres: Whittaker & Co, 1847. ISBN 0665517912.
- ↑ Greenwood, Norman N.; Earnshaw, A.. Chemistry of the Elements. 2a edició. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1997, p. 388, 456. ISBN 0-7506-3365-4.