Obre el menú principal

No em deixis mai (novel·la)

(S'ha redirigit des de: No em deixis mai)

No em deixis mai és una novel·la, escrita per Kazuo Ishiguro (premi Nobel de Literatura 2017) el 2005, de component romàntic a l'adolescència dins el condicionament social i l'enginyeria genètica actuals. La novel·la se situa a finals dels anys 1990 i lentament va dibuixant el que algú ha qualificat de distopia. El 2010, se'n va estrenar una adaptació al cinema.

Infotaula de llibreNo em deixis mai
Never let me go
Tipus novel·la i enquadernació cartoné
Fitxa
Autor Kazuo Ishiguro
Llengua anglès
Publicació Regne Unit, 2005
Editorial Empúries-Anagrama
Edició en català
Traductor Xavier Pàmies
Dades i xifres
Tema amistat
Gènere ficció, novel·la de ciència-ficció, novel·la distòpica i novel·la ucrònica
Nombre de pàgines 317
Lloc de la narració Sussex
Obra derivada Never Let Me Go
Sèrie
labutxaca
Altres dades
ISBN 978-84-9930-268-3
OCLC 56058300
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

La narració, amb salts en el temps endavant i endarrere, versa sobre una amiga i un amic de la narradora i les relacions entre els dos, que formen el decorat sobre el qual discorre subtilment el drama; drama que no és notori fins que qui llegeix la novel·la s'atura a pensar què és el que ens està dient Ishiguro "sense dir-ho". Al final, quan queda clar tot el que “no es diu”, hi ha una forta component emotiva en les relacions humanes amoroses i les relacions politicosocials. L'acció transcorre des dels anys de la infantesa de la protagonista-narradora fins que ella arriba a l'edat de trenta-un anys.

En la novel·la hi ha molts passatges de summa sensibilitat, però el relat porta a conclusions de gran duresa.

TemaModifica

Per l'autor, el tema central de la novel·la és l'amor i l'amistat que transcorre en un àmbit del qual els personatges no en fugen, fins i tot quan coneixen quin serà el seu destí. El no fugir és el segon tema de l'autor: la voluntat de no escapar. “No em deixis mai” també fa pensar en la discapacitat de respondre contra situacions desfavorables en una societat contemporània i fa pensar en l'avenir. L'internat, on en un principi són educats els personatges, és un referent durant tota la novel·la la qual porta un ritme lent, a vegades enervant. El títol original en anglès, "Never let me go" (No deixis que me'n vagi) ve d'una cançó-balada dels EUA, que es cita al sisè capítol. D'aquesta balada n'hi ha diverses versions i intèrprets com Judy Bridgewater, Lana del Rey[1] entre altres. La revista “Time” va qualificar aquesta novel·la com la millor de l'any 2005. És destacable la submissió a la qual se sotmeten uns personatges en una col·lectivitat escolar, que tenen una mínima llibertat d'acció i que finalment accepten el seu desfavorable destí pel qual varen néixer, mitjançant un prolongat condicionament.

Citant Nancy Fraser, hi ha qui hi veu una denúncia dels perills de l'enginyeria genètica; hi ha qui hi veu un relat sobre la joventut actual que valora molt les relacions interpersonals acceptant el món tal com és realment, o l'enaltiment de l'individualisme per emprendre accions col·lectives dirigides a transformar aspectes injustos de la societat. Aquesta novel·la permet múltiples interpretacions.

AutorModifica

L'autor, Kazuo Ishiguro, nascut a Nagasaki el 1954, i resident al Regne Unit des del 1960, titulat a la Universitat de Kent (1978) i a la d'East Anglia (1980) ha publicat:

  • A Pale View of Hills (1982)
  • An Artist of a Floating World (1986)
  • The Remains of the Day (1989), en català El que resta del dia (Edicions 62, 2001), del qual James Ivory va fer una versió cinematogràfica
  • When We Were Orphans (2000), Quan érem orfes (labutxaca, 2010)
  • The Unconsoled (1995), Els inconsolables (Edicions 62, 1997)
  • Nocturns (Anagrama-Empúries, 2010) i The Buried Giant (2015)

ReferènciesModifica

  1. «Lana Del Rey - Never Let Me Go (Sub Español)» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2017].
  • “Justicia. ¿Hacemos lo que debemos?” Michael J. Sandel, Debolsillo 2013
  • “Teoría de la justicia” John Rawls, Fondo de Cultura Económica, 2006
  • “Sobre la Justícia. Liçons de Plató, Rawls i Ishiguro” Breus CCCB, 2012
  • “Escalas de justícia” Nancy Fraser Herder 2008

Enllaços externsModifica