Noel Ewart Odell (25 de desembre de 1890 - 21 de febrer de 1987) va ser un geòleg i alpinista anglès. El 1924 va participar en la Tercera Expedició a l'Everest en la qual van perdre la vida George Mallory i Andrew Irvine quan intentaven assolir el cim.[1]

Infotaula de personaNoel Odell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 desembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
illa de Wight (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1987 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Activitat
Ocupaciógeòleg, alpinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat d'Otago, catedràtic d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1938expedició britànica a l'Everest de 1938
1924expedició britànica a l'Everest de 1924 Modifica el valor a Wikidata

El 8 de juny de 1924 George Mallory i Andrew Irvine van intentar l'ascens a l'Everest a través de la ruta nord. Odell va informar d'haver-los vist a les 12:50 p.m. pujant un dels principals "esglaons" de l'aresta nord-est i "marxar amb força cap al cim", però no hi ha proves que vagin assolir el cim. Mai no van tornar al campament VI i van morir en algun lloc dalt de la muntanya. Odell va ser l'última persona en veure'ls amb vida.[1]

Seguint els passos dels desapareguts, Odell va ascendir en solitari fins als 8.500 metres a la recerca dels dos escaladors, passant dues setmanes per sobre els 7.000 msnm sense ajuda suplementària d'oxigen.[2]

En 1936 Noel Odell i Bill Tilman van assolir el Nanda Devi (7.816 msnm), convertint-se la muntanya més alta escalada fins al 1950. Odell va tornar a l'Everest el 1938 amb l'expedició conduïda per Tilman.[3]

Va ser un destacat escalador en roca, famós per la seva primera ascensió en solitari el 1919 del traçat Tennis Shoe a Idwal Slabs (Snowdonia).

Noel Odell va tenir una dilatada carrera fora del muntanyisme, servint al Royal Engineers a les dues Guerres Mundials, com a consultor en indústries del petroli i de la mineria i com a professor de geologia en diverses universitats del món, incloent la Universitat Harvard.[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Tuckey, Harriet. Everest - The First Ascent: The untold story of Griffith Pugh, the man who made it possible (en anglès). Random House, 2013, p. 11. ISBN 1448177073. 
  2. Venables, Stephen. Everest: alone at the summit (en anglès). Odyssey Books, 1996, p. 221. ISBN 0330315595. 
  3. Isserman, Maurice; Weaver, Stewart. Fallen Giants: A History of Himalayan Mountaineering from the Age of Empire to the Age of Extremes (en anglès). Yale University Press, 2010, p. 205. ISBN 0300164203. 
  4. Boles, Glen W.; Putnam, William Lowell; Laurilla, Roger W. Canadian Mountain Place Names: The Rockies and Columbia Mountains (en anglès). Rocky Mountain Books Ltd, 2006, p. 183. ISBN 1894765796.