Obre el menú principal

Norberto Bobbio (Torí, 18 d'octubre de 1909 - Torí, 9 de gener de 2004) fou un jurista, filòsof i politòleg italià i és un dels més eminents pensadors del segle XX.[1]

Infotaula de personaNorberto Bobbio
Biografia
Naixement 18 octubre 1909
Torí
Mort 9 gener 2004 (94 anys)
Torí
  Senador vitalici d'Itàlia 

18 juliol 1984 – 9 gener 2004
Nomenat per: Alessandro Pertini
Dades personals
Formació Universitat de Torí
Activitat
Ocupació Filòsof, jurista, historiador, polític, periodista, politòleg, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat de Pàdua
Universitat de Torí
Universitat de Siena
Partit Partit Socialista Italià
Signatura

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Després de graduar-se a la universitat de la seva ciutat natal va ser professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Camerino des de 1935 fins a 1938, a Siena des de 1938 fins a 1940, i a Pàdua des de 1940 fins a 1948. Finalment va tornar a exercir la docència a Torí on va ser professor emèrit de Filosofia Política i membre corresponent de l'Acadèmia Britànica. Va ser Doctor Honoris Causa per les Universitats de París, Buenos Aires, Complutense de Madrid, Bolonya i Chambéry.

Tant als seus ensenyaments com a les seves moltes obres, com Política i cultura (1955), De Hobbes a Marx (1965) i Quin socialisme? (1976), Bobbio ha analitzat els avantatges i desavantatges del liberalisme i del socialisme, i ha tractat de mostrar que qui defensen ambdues ideologies basen les seves activitats en el respecte a l'ordre constitucional i en el rebuig als mètodes antidemocràtics, incloent, com és obvi, l'anàlisi i la crítica a la corrupció que ha caracteritzat la vida política italiana de la segona meitat del segle XX i el terrorisme al que es va oposar amb energia durant les dècades dels anys 1960 i 1970.

Als anys cinquanta, Bobbio dedica diversos escrits a la defensa de la teoria pura del dret de Hans Kelsen contra les crítiques de iusnaturalistes i marxistes. En aquesta època, Bobbio concep l'ordenament jurídic des d'un punt de vista estructural inspirat en el positivisme jurídic de Kelsen. Bobbio és un dels principals exponents del socialisme liberal.

ReferènciesModifica

  1. «Norberto Bobbio». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica