Norman Foster Ramsey

físic estatunidenc
Aquest article tracta sobre el físic nord-americà. Si cerqueu l'arquitecte britànic, vegeu «Norman Robert Foster».

Norman Foster Ramsey (Washington DC, EUA, 27 d'agost del 1915 - Wayland Massachusetts EUA, 4 de novembre de 2011) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.

Infotaula de personaNorman Foster Ramsey
HD.4G.049 (10537741015) crop.jpg
Biografia
Naixement 27 agost 1915
Washington DC
Mort 4 novembre 2011 (96 anys)
Comtat de Middlesex
Residència Boston
Religió Apostasy in Catholicism Tradueix
Educat a Universitat de Cambridge (1935–1937)
Universitat de Colúmbia . física (1931–1940)
Leavenworth High School Tradueix (–1930)
Activitat
Director de tesi Isidor Isaac Rabi
Camp de treball Física nuclear
Ocupació Físic i professor d'universitat
Ocupador Universitat Harvard (1947–1986)
Carnegie Institution for Science (1940–1940)
Universitat de Michigan
Universitat de Colúmbia
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (–1940)
Mestre Ernest Rutherford i Maurice Goldhaber
Participà en
Data Activitat
Projecte Manhattan
Obra
Estudiant doctoral William Nierenberg Tradueix
Premi rebut
Premi Nobel de Física 1989
Modifica dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va estudiar física a la Universitat de Colúmbia, on es va llicenciar el 1935 i doctorar el 1940. El 1942 fou professor associat a la Universitat de Colúmbia i l'any 1947 fou nomenat professor titular de la Universitat Harvard.

Recerca científicaModifica

Va ser assessor de física al govern nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, va participar en els projectes d'energia atòmica al Laboratori de Los Alamos entre 1943 i 1945 i al Laboratori Nacional Brookhaven entre 1946 i 1947.

La recerca científica de Ramsey va permetre amidar les petites oscil·lacions dels camps magnètics, mesuraments que no només van aportar un avanç important en la física teòrica, sinó que també van subministrar les bases per a la construcció de moderns rellotges atòmics.

El 1989 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física “per les seves investigacions sobre mètodes oscil·latoris que han estat usats en l'elaboració de rellotge atòmics”.[1] El premi fou compartit amb Hans G. Dehmelt i Wolfgang Paul, tot i que aquests últims pel desenvolupament de l'ion trap.

A més d'ocupar importants tasques d'assessorament al govern nord-americà al llarg de la seva carrera ha assessorat agències com l'OTAN i la Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units.

NotesModifica

Enllaços externsModifica