Viquipèdia

Nostra Senyora de París (pel·lícula)

Nostra Senyora de París (títol original en francés: Notre-Dame de Paris) és una pel·lícula franco- italiana dirigida per Jean Delannoy, estrenada el 1956. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaNostra Senyora de París
Notre-Dame de Paris
Fitxa
DireccióJean Delannoy
Protagonistes
Gina Lollobrigida
Anthony Quinn
Alain Cuny
Robert Hirsch
Jean Danet
Director artísticRené Renoux
ProduccióRaymond Hakim
Robert Hakim
GuióJean Aurenche
Jacques Prévert,
a partir de la novel·la de Victor Hugo
MúsicaGeorges Auric
Angelo Francesco Lavagnino
Dissenyador de soJacques Carrère
FotografiaMichel Kelber
MuntatgeHenri Taverna
VestuariGeorges Benda
ProductoraPanitalia
Paris Film Productions
DistribuïdorCocinor
Dades i xifres
País d'origenFrança
Itàlia
Estrena1956
Durada115 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enNostra Senyora de París Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0050781 Filmaffinity: 252315 Allocine: 3605 Letterboxd: the-hunchback-of-notre-dame-1956-1 Allmovie: v126344 TCM: 78697 AFI: 52227 Modifica el valor a Wikidata

Argument Modifica

A París, sota el regnat de Lluís XI, la bella bohèmia Esmeralda, que balla sobre l'atri de Notre-Dame, fa girar el cap a Claude Frollo, sinistre alquimista, a Quasimodo, campaner geperut de les campanes de la catedral i recollit per Frollo, a Gringoire, poeta, i a Foebus, capità dels arquers. Viu una curta relació amb aquest últim, després s'acostuma a Quasimodo i se n'enamora.[2]

Repartiment Modifica

Producció Modifica

Guió Modifica

La novel·la de Victor Hugo, rodada en una reconstrucció fastuosa del París de la Cort dels miracles, ha estat adaptada per Jacques Prévert.

Càsting Modifica

Anthony Quinn, Gina Lollobrigida i Alain Cuny encarnen els personatges de Quasimodo, Esmeralda i Claude Frollo.

Rodatge Modifica

Entre els llocs reconstruïts en els Estudis de Boulogne: Notre-Dame de París i sobretot l'interior, les teulades, les torres i l'atri; una taverna; els carrerons envoltant la plaça de Grève.

Els immensos decorats medievals engoleixen més de la meitat del pressupost de la pel·lícula. Mil figurants són reclutats per a les escenes de multitud. Es tracta de la primera versió en color i en CinemaScope d'aquesta obra. Així, la trama es desenvolupa davant un dels rosetons multicolors de la catedral, i la decoració restitueix (evoca seria més just) la policromia original de l'estatuària gòtica, sobretot a les portades de Notre-Dame de París.

Difusió i censura Modifica

Per permetre la difusió de la pel·lícula als Estats Units, encara sota la influència del codi Hays, no era possible designar verbalment Frollo com a archidiacre o sacerdot. Però Preverd es burla hàbilment de la censura deixant moltes vegades en els diàlegs indicis que suggereixen que Frollo és un home d'Església.[3] Contràriament al Notre-Dame de París amb Lon Chaney (1923) i al Quasimodo de William Dieterle amb Charles Laughton (1939), el personatge de Frollo és un devot sinistre dut per raonaments perversos sobre el pecat i el desig. Delannoy es va barallar de valent amb els productors perquè aquest tret essencial del llibre fos respectat.

Bibliografia Modifica

  • Arnaud Laster, « De quoi pourrait se composer une édition critique des textes de Jacques Prévert per El film Notre-Dame de Paris ? », A Les Cahiers de recherche en littérature québécoise de l'Université Laval, Nuit Blanche éditeur, Québec, 1992.
  • Arnaud Laster, « Notre-Dame de Paris: Prévert i Hugo, mêmes combats », A Cinemacció, número 98, 2001.

Referències Modifica

  1. ↑ esadir.cat. Nostra Senyora de París. esadir.cat. 
  2. ↑ «Notre-Dame de Paris». The New York Times.
  3. ↑ l'article d'Arnaud Laster, referenciat a la bibliografia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nostra_Senyora_de_París_(pel·lícula)&oldid=32085383»