Nou Partit Democràtic (Canadà)
El Nou Partit Democràtic (en anglès New Democratic Party - NDP; en francès Nouveau Parti Démocratique - NPD) és un partit polític del Canadà, actiu a nivell federal i provincial. És membre de la Internacional Socialista.
(en) New Democratic Party (fr) Nouveau Parti démocratique  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | NDP i NPD | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | socialdemocràcia | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Co-operative Commonwealth Federation (en)  Nou Partit | ||||
| Creació | 3 agost 1961 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Aliança Progressista Internacional Socialista (1961–2018) | ||||
| Membres | 124.000 (2017) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Jagmeet Singh (2017–) | ||||
| Leader of the New Democratic Party of Canada (en) | Jagmeet Singh | ||||
| Joventuts | New Democratic Youth of Canada (en) | ||||
| Filial | |||||
| Cambra dels Comuns del Canadà | 24 / 338 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | ndp.ca | ||||
    | |||||
Ideologia
modificaAquest és el partit més a l'esquerra dels cinc partits representats en l'any 2011 a la Cambra dels Comuns del Parlament del Canadà. Entre les característiques del partit, hi ha ideologies socials democràtiques i socialistes.
Història
modificaDesprés de moltes discussions, la Federació cooperativa de la Commonwealth i el Congrés Laborista Canadenc van decidir unir forces per crear un nou partit polític que pogués fer que la socialdemocràcia fos més popular entre els votants canadencs. Aquest partit, conegut inicialment com el Partit Nou, es va convertir en el Nou Partit Democràtic (NDP) el 1961 i Tommy Douglas va derrotar a Hazen Argue el 3 d'agost de 1961, en la primera convenció de la direcció de l'NDP a Ottawa, i va esdevenir el primer líder del nou partit.[1]
El 2011, el govern federal de l'NPD, nomena a Jack Layton, el nou líder del partit. A nivell provincial, el NPD forma el govern el 2011 en dues de les deu províncies del Canadà, Manitoba (el primer ministre Greg Selinger) i Nova Escòcia (Primer Ministre: Darrell Dexter) i és el principal partit d'oposició en províncies de Columbia Britànica i Saskatchewan. També està present en les legislatures dels Yukon, Alberta i Ontario.
Les eleccions federals del 2 de maig de 2011, el NPD obté el 30,6% dels vots. Això es tradueix a 103 membres de la Cambra dels Comuns del Canadà, més de la meitat dels escons procedents del Quebec (59), permetent que el partit sigui l'oposició oficial a la Cambra dels Comuns. D'aquesta manera li pren aquest paper al Partit Liberal.[2] El 22 d'agost, el líder del partit, Jack Layton mor a causa d'un càncer. El 24 de març de 2012, el partit elegeix Thomas Mulcair com a nou líder del partit.
Després de les Eleccions federals de Canadà de 2021 va donar suport extern al govern en minoria de Justin Trudeau del Partit Liberal del Canadà per protegir-lo de possibles mocions de confiança que podrien fer caure el govern. L'acord es va establir fins al juny de 2025,[3] però a principis de setembre l'acord es va trencar.[4]
Evolució del logotip
modifica| 1961 | 1961–1984 | 1984–1997 | 1997[5]–2004[a] | 2004–2012[a] | 2012–present[a] |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
|
|
Resultats electorals
modificaCambra dels Comuns
modifica| Any | Lider | Escons | +/– | Vots | % | Pos. | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1962 | Tommy Douglas | 19 / 265 |
 11
|
1,044,754 | 13.57 | 4t | Oposició |
| 1963 | 17 / 265 |
 2
|
1,044,701 | 13.22 | = 4t | Oposició | |
| 1965 | 21 / 265 |
4
|
1,381,658 | 17.91 | 3r
|
Oposició | |
| 1968 | 22 / 264 |
1
|
1,378,263 | 16.96 | = 3r | Oposició | |
| 1972 | David Lewis | 31 / 264 |
9
|
1,725,719 | 17.83 | = 3r | Oposició |
| 1974 | 16 / 264 |
15
|
1,467,748 | 15.44 | = 3r | Oposició | |
| 1979 | Ed Broadbent | 26 / 282 |
10
|
2,048,988 | 17.88 | = 3r | Oposició |
| 1980 | 32 / 282 |
6
|
2,165,087 | 19.77 | = 3r | Oposició | |
| 1984 | 30 / 282 |
2
|
2,359,915 | 18.81 | = 3r | Oposició | |
| 1988 | 43 / 295 |
13
|
2,685,263 | 20.38 | = 3r | Oposició | |
| 1993 | Audrey McLaughlin | 9 / 295 |
34
|
939,575 | 6.88 | 4t
|
Oposició |
| 1997 | Alexa McDonough | 21 / 301 |
12
|
1,434,509 | 11.05 | = 4t | Oposició |
| 2000 | 13 / 301 |
8
|
1,093,748 | 8.51 | = 4t | Oposició | |
| 2004 | Jack Layton | 19 / 308 |
6
|
2,127,403 | 15.68 | = 4t | Oposició |
| 2006 | 29 / 308 |
10
|
2,589,597 | 17.48 | = 4t | Oposició | |
| 2008 | 37 / 308 |
8
|
2,515,288 | 18.18 | = 4t | Oposició | |
| 2011 | 103 / 308 |
66
|
4,508,474 | 30.63 | 2n
|
Oposició | |
| 2015 | Tom Mulcair | 44 / 338 |
59
|
3,441,409 | 19.71 | 3r
|
Oposició |
| 2019 | Jagmeet Singh | 24 / 338 |
20
|
2,903,722 | 15.98 | 4t
|
Oposició |
| 2021 | 25 / 338 |
1
|
3,036,346 | 17.83 | = 4t | Oposició | |
| Suport extern |
Referències
modifica- ↑ Sears, Val «NEW DEMOCRATIC PARTY HAILS DOUGLAS AS LEADER» (en anglès). Toronto Daily Star [Toronto], 04-08-1961, p. 1, 4.
- ↑ Visser, Josh. «Layton rides 'Orange wave,' NDP becomes Opposition» (en anglès). CTV, 03-05-2011. [Consulta: 3 octubre 2024].
- ↑ «Canada: New Democratic party withdraws support for Trudeau’s Liberals» (en anglès). The Guardian, 04-09-2024. [Consulta: 25 setembre 2024].
- ↑ «Justin Trudeau survives confidence vote but other problems still loom» (en anglès). The Guardian, 25-09-2024. [Consulta: 25 setembre 2024].
- ↑ «Junkets around the world keeps former Rat Packer busy». Regina Leader-Post, 29-03-1997, p. 12 [Consulta: 13 abril 2023].
