Nova arqueologia
| L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
També coneguda com a arqueologia processual. Va ser una escola anglosaxona que va néixer l'any 1958 a partir de la publicació del llibre Method and Theory in American Archeology i que va tenir influència internacional. Els seus màxims exponents van ser Lewis Roberts Binford i David Leonard Clarke.
Creien en l'evolucionisme cultural. La comprensió de les causes del canvi cultural en diferents contexts mediambientals i culturals havia de ser el principal objectiu de l'arqueologia. Investiga les raons dels processos adaptatius diferencials.
La Nova Arqueologia va néixer per un sentiment de frustració per part dels arqueòlegs de l'època. Defensaven que l'arqueologia havia de ser més antropològica i més científica. L'arqueologia antropològica es basava a trobar explicacions avançant hipòtesis i contrarestar-les a continuació. Creien que l'arqueòleg de camp havia d'involucrar-s'hi més amb el seu treball.
ReferènciesModifica
- llibre:
| autor = Renfrew, Colin i Bahn, Paul G. | títol = Arqueologia: teories, mètodes y practica | any = 1993 | editorial = Editorial Akal. Madrid