L'O'odham (pronunciat ˈʔɔʔɔðɦam) o Pàpago-Pima (a causa dels noms de dos pobles indígenes els dialectes dels quals són pràcticament idèntics: els pàpago i els pimes) és una llengua uto-asteca parlada per amerindis de l'estat d'Arizona, als Estats Units, i Sonora, a Mèxic. O'odham ñiok (escrit a vegades O'odham ñeok) és la designació nativa d'aquesta llengua, on ñiok és la paraula que designa llengua o parla, mentre que o'odham és l'autònim amb el qual es diuen a si mateixos.

Infotaula de llenguaO'odham
ʼOʼodham ha-ñeʼokĭ, ʼOʼodham ñiʼokĭ, Oʼodham ñiok
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Parlants
14.000 (2007),[1] 9.489 (2000)[2]
161 a Mèxic (2010)[3] principalment a Estats Units Estats Units Mèxic Mèxic
Rànquing-
Parlat aArizona, Sonora.
Oficial aMèxic
Autòcton deSonora i Arizona Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
Uto-asteca

   llengües tepimanes

    O'odham
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSecretaría de Educación Pública
Codis
ISO 639-3ood
Glottologtoho1245 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue.comood Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1480 Modifica el valor a Wikidata
IETFood Modifica el valor a Wikidata
Endangeredlanguages.com1166 Modifica el valor a Wikidata

Nombre de parlantsModifica

Té uns dotze mil parlants en territori nord-americà i unes quantes centenars al territori mexicà, on és considerada com una llengua propera a l'extinció. Segons el cens dels Estats Units del 2000 i altres enquestes lingüístiques, l'O'odham és la sisena llengua indígena amb el major nombre de parlants, després del nàvajo, el dakota, el yup'ik, el cherokee, i l'apatxe occidental. Endemés és la tercer llengua ameríndia més parlada a Arizona després del nàvajo i l'apatxe occidental, la tercer més parlada al comtat de Pinal i la quarta més parlada al comtat de Pima. .

Aproximadament el 8% dels parlants d'O'odham parlen anglès "no molt bé" o "gens", d'acord amb els resultats del cens del 2000. Aproximadament el 13% dels parlants d'O'odham als EUA es trobaven en edats compreses entre els 5 i 17 anys, i entre els parlants més joves, aproximadament el 4% van informar que parlaven anglès "no molt bé" o "gens".

DialectesModifica

L'O'dham es divideix en tres dialectes principals que comprenen nombrosos sots-dialectes.[4]

Les major diferències lèxiques i gramaticals entre el Tohono O'odham (o Papago) i l'Akimel O'odham (o Pima) són:

Tohono O'odham Akimel O'odham Català
ʼaʼad hotṣ enviar
ñeñida tamiam esperar
s-hewhogĭ s-heubagĭ estar calent
sisiṣ hoʼiumi (but si:ṣpakuḍ, stapler) anar ràpid
pi: haʼicug pi ʼac estar absent
wia ʼoʼoid caça tr.

Hi ha altres major diferències dialectals entre els dialectes del nord i del sud, per exemple:

Antic O'odham Meridional Septentrional Català
*ʼa:pi:m ʼa:ham ʼa:pim tu
*cu:khug cu:hug cu:kug carn
*ʼe:kheg ʼe:heg ʼe:keg fer ombra
*ʼu:pham ʼu:hum ʼu:pam marxar

El dialecte Cukuḍ Kuk no té certes disposicions on el Tohono O'odham tenen bilabial:

Alters TO dialectes Chukuḍ Kuk Català
jiwia, jiwa jiia arribar
ʼuʼuwhig ʼuʼuhig ocell
wabṣ haṣ només
wabṣaba, ṣaba haṣaba però

Estatut oficialModifica

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser reconegudes com a "llengües nacionals" a causa de la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada i publicada l'any 2003.[5]

FonologiaModifica

VocalsModifica

El pima té cinc vocals, endemés distingeix entre vocals llargues i breus.[6]

Anterior Central Posterior
Tancada i ɨ u
Mitjana o
Oberta a

ConsonantsModifica

L'inventari de consonants de l'o'odham inclou:[6]

Labial Alveolar postalv.
palatal
Velar Glotal
oclusiva sorda p t k ʔ
oclusiva sonora b d ʒ g
africada
fricativa v s ʃ h
líquida l
nasal m n ɲ
semiconsonant w j

ReferènciesModifica

  1. Fitxa Ethnologue
  2. Cens dels EUA de 2000
  3. INALI. «Lenguas indígenas en México y hablantes (de 5 años y más) al 2010». Mèxic: INALI, 2010.
  4. Saxton, Dean, Saxton, Lucille, & Enos, Susie. (1983). Dictionary: Tohono O'odham/Pima to English, English to Tohono O'odham/Pima. Tucson, AZ: The University of Arizona Press
  5. Honorable Congreso de la Unión «Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas». Diario Oficial de la Federación [México], 13-03-2003 [Consulta: 22 juliol 2012].
  6. 6,0 6,1 Saxton, Dean «Papago» (en (anglès)). Studies in uto-aztecan grammar. Summer Institute of Linguistics/University of Texas at Arlington [Dallas, Texas], 3, 56, 1982 [Consulta: 18 agost 2012].

Enllaços externsModifica