Bella de nit

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Oenothera biennis)

La bella de nit, enotera groga o onagra (Oenothera biennis) és una planta amb flor del gènere Enotera, abans assignada al gènere Onagra.

Infotaula d'ésser viuBella de nit modifica
Oenothera biennis modifica
Oenothera biennis 20050825 962.jpg
modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMyrtales
FamíliaOnagraceae
GènereOenothera
EspècieOenothera biennis modifica
Linnaeus, 1753

ParticularitatsModifica

És una planta herbàcia biennal de 0,5 a 1 m, procedent de Sud-amèrica i molt popular com a planta de jardí, s'ha naturalitzat a l'Amèrica del Nord, certes parts d'Europa i Àsia. La trobem naturalitzada a Catalunya i al País Valencià.

EcologiaModifica

Viu en terres remogudes, pedregams, dunes. Es pot trobar silvestre al costat de carreteres i de camins. Espècie qualificada exòtica invasiva.

DescripcióModifica

Planta herbàcia erecta, robusta i generalment no ramificada, biennal, de 0,5 a 1 m. Presenta espigues estretes de grans flors grogues –inflorescència en raïm- que mantenen el seu color fins a la maduració del fruit. Té 4 pètals i sèpals, ambdós soldats inferiorment en un tub llarg. Pètals de 2-3 cm, obcordiformes, i tub de la corol·la d'1,5 - 4,5 cm. Té 8 estams. Ovari ínfer amb 2-6 lòbuls. Fulles de la roseta estretament lanceolades, llargament peciolades i velloses. Fulles caulinars assegudes, més amples i amb el marge dentat. Fruit de 3 - 3,5 cm de llarg, en càpsula, amb dehiscència longitudinal, cilíndric, vellós, però sense pels i amb la base roja.

D'aquesta planta se n'aprofiten les fulles però principalment les llavors.

Composició químicaModifica

Acció farmacològicaModifica

Els àcids grassos essencials són precursors dels eicosanoides (leucotriens, prostaglandines i tromboxans), mediadors cel·lulars i intercel·lulars. Se'ls atribueix un paper regulador del metabolisme general de l'organisme en intervenir directament o indirecta en multitud de processos fisiològics. Destaca sobretot el seu paper com a suplement nutricional i com a emol·lient i antiagregant plaquetari.

Usos medicinalsModifica

Ús tradicional: A Amèrica els natius prenien infusions d'aquesta planta internament per a tractar problemes d'asma i externament com a bulnerari, per a la curació de ferides o problemes a la pell.

Ús actual: S'utilitza l'oli que s'extreu de les petites llavors rogenques per mitjà de pressió en fred per a tractar:

InternModifica

  • Malalties de la dona:
  1. Síndrome premenstrual
  2. Infertilitat
  3. Quistos d'ovari
  4. Bonys als pits
  • Impotència
  • Caiguda del cabell
  • Artritis reumatoide
  • Esclerosi múltiple
  • Cardiopaties
  • Diabetis
  • Protector gàstric
  • Al·lèrgies
  • Regulador de l'excés de llàgrimes o saliva

ExternModifica

Altres usosModifica

Planta utilitzada en jardineria ornamental per les seves flors grogues. També utilitzada en la gastronomia com a hortalissa[1] i com a farratge d'animals, especialment porcs.

ContraindicacionsModifica

Evitar en cas d'epilèpsia.

És possible sofrir reaccions adverses estomacals com nàusees o malestar en algunes persones. És preferible prendre aquest suplement amb l'estómac ple per a evitar al màxim els seus possibles efectes secundaris en l'estómac.

Pot produir cefalees.

És millor prendre aquest suplement junt amb petites dosis de vitamina E, fet que evita la seva degradació i fa que aquest suplement es pugui absorbir millor.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica