Olimpíades Obreres

Les Olimpíades Obreres van ser una sèrie d'esdeveniments esportius de caràcter fonamentalment obrer celebrats a principis del segle xx, entre els anys 1925 i 1937. Van sorgir com a reacció de diverses organitzacions d'extrema esquerra a les competicions federades, les quals eren desenvolupades per clubs i federacions esportives considerades com sectors elitistes de la societat. Van ser també una reacció al moviment olímpic que consideraven polititzat al servei dels nacionalismes, i la competitivitat i mercantilització del qual contradeien l'esperit de l'esport que propugnaven.[1]

Infotaula de competició esportivaOlimpíades Obreres
1937 - iלהביi btm8724.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscompetició i esdeveniment esportiu recurrent Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióFederació Sindical Internacional Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
Dates1925 Modifica el valor a Wikidata - 1937 Modifica el valor a Wikidata
Acte inaugural Viena 1931

La seva intenció era promoure l'esport i l'amistat bo i essent una iniciativa organitzada per la classe treballadora. El seu propòsit era no reproduir les rivalitats nacionals per mitjà d'una guerra esportiva, com consideraven que es feia als Jocs Olímpics, sinó enaltir la solidaritat i la fraternitat en l'esport. Per a això es cantava La Internacional i no els himnes nacionals, i l'única bandera representativa era la bandera roja, tradicional símbol del moviment obrer i socialista.

La seva organització estava a càrrec de la Internacional Esportiva Obrera Socialista (SWSI, en les seves sigles en anglès). Entre els esports que hi participaven estaven el futbol, la gimnàstica, el ciclisme i l'atletisme.[2]

Olimpíades Obreres disputadesModifica

Es va planificar la realització de la V Olimpíada Obrera de 1943 a Hèlsinki però no es va arribar a realitzar.[3] També es va planificar la celebració de l'Olimpíada Popular a Barcelona entre els dies 19 i 26 de juliol de 1936, on participarien les organitzacions associades a la SWSI i a la Internacional Esportiva Roja (Sportintern), però va haver de ser suspesa en començar la Guerra Civil.[4]

La Sportintern, organisme comunista rival de la SWSI, va organitzar 2 Espartaquíades internacionals: a Moscou el 1928 i a Berlín el 1931.

ReferènciesModifica

  1. «Las olimpiadas obreras». [Consulta: 1r juny 2020].
  2. «Otros Juegos Olímpicos: las Olimpiadas Obreras», 13-12-2007. Arxivat de l'original el 2007-12-13. [Consulta: 1r juny 2020].
  3. «A Dozen Pictures of the Labour Olympiads - Introduction». [Consulta: 1r juny 2020].
  4. Gounot, André. L'Olympiade populaire de Barcelone 1936: entre nationalisme catalan, «esprit olympique» et internationalisme prolétarien. Rennes: Presses universitaires de Rennes, 2015-02-24, p. 125–143. ISBN 978-2-7535-3002-7. 

BibliografiaModifica

  • André Gounot: Els mouvements sportifs ouvriers en Europe (1893-1939). Dimensions transnationales et déclinaisons locals, Strasbourg, Presses universitaires de Strasbourg, 2016. ISBN 978-2-86820-935-1.
  • David Steinberg: Sport under Xarxa Flags! The relations between the Xarxa Sport International and the Socialist Workers' Sport International 1920-1939, Dissertation, Madison 1979.
  • Franz Nitsch: Die olympische „Gegenbewegung“. Bedeutung und Vermächtnis donis internationalen Arbeitersports und seiner Olympiaden. In: Manfred Blödorn (dir.), Sport und Olympische Spiele. Rowohlt, Reinbek 1984, p. 113-137.
  • Les politiques au stade: Étude comparée des manifestations sportives du xixe au xxie siècle (en francès). Rennes: Presses universitaires de Rennes, 2015-02-24. ISBN 978-2-7535-3002-7.
  • Gounot, André «Les Spartakiades internationales, manifestations sportives et politiques du communisme» (en francès). Cahiers d'histoire. Revue d'histoire critique, 88, 01-07-2002, pàg. 59–75. ISSN: 1271-6669.