Onates (grec antic: Ὀνάτας, llatí: Onatas) fou un escultor i pintor grec nadiu d'Egina, contemporani de Polignot, Agèlades i Hègies. Va florir entorn del 460 aC, una mica abans de Fídies. El seu pare podria ser el notable pintor Micó, però no se sap segur.

Infotaula de personaOnates d'Egina

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ονάτας Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
Egina (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata

És conegut principalment gràcies a Pausànies, que descriu les seves obres, però un epigrama de l'Antologia grega també l'esmenta.

Pausànies les descriu així:

  • Una estàtua de bronze d'Hèracles dedicada a Olímpia pels ciutadans de Tasos, d'uns deu centímetres d'alçada, amb una fletxa a una mà i a l'altra un arc, que portava la inscripció: Υἱὸς μέν με Μίκωνος ̓Ονάτας ἐξετέλεσσεν, Αὐτὸς ἐν Αἰγίνη δώματα fαιετάων.
  • Un Apol·lo a Pèrgam, admirat pel seu art.
  • Un Hermes dedicat a Olímpia per la ciutat de Pleneos d'Arcàdia. Portava una túnica i una clàmide. Feta conjuntament amb Cal·líteles, probablement un deixeble.
  • Una estàtua de bronze de Demèter negre amb el cap de cavall. Pausànies n'explica l'origen, i diu que al mont Eleu, prop de Figàlia, hi havia una cova que els figalis havien consagrat a la deessa i li havien dedicat una estàtua de fusta amb la imatge d'una dona, però el cap i els cabells eren d'un cavall amb la crinera, d'on li creixien figures de dracs i altres bèsties salvatges. Anava vestida amb una túnica fins als peus i portava a la mà dreta un dofí i a l'esquerra un colom. En algun moment, la imatge es va cremar, i es va deixar de rendir culte a la deessa. Els conreus van començar a minvar i el poble va passar fam, fins que van consultar l'Oracle de Delfos i la Pítia els va dir que tornessin a fer l'estàtua. Avisat Onates, va fer l'estàtua en bronze, basant-se en uns dibuixos que es conservaven i per una còpia, però sobretot per les indicacions que li donaven els somnis.
  • Estàtues dels deu herois grecs reunits per veure quin d'ells acceptada els desafiaments d'Hèctor, dedicada a Olímpia pels aqueus. D'aquest grup Pausànies en va veure només nou, perquè l'estàtua d'Odisseu va ser portada a Roma per Neró que va deixar les altres. Els cabdills estaven armats amb llances i escuts, i destacava una estàtua de Nèstor amb el casc a la mà on hi havia depositats els noms dels herois, i el nom d'Agamèmnon estava inscrit en aquesta estàtua de dreta a esquerra. El grup portava la inscripció: Πολλὰ μὲν ἄλλα σοφου̂ ποιήματα καὶ τόδ' ̓Ονάτα ̓́Εργον, ὅι Αἰγίνη γείνατο παι̂ο̂α Μίκων.
  • Un carro de bronze amb la figura d'un home dedicada a Olímpia per Dinòmenes el fill de Hieró I (mort el 467 aC), en memòria de les victòries del seu pare. A cada costat del carro hi havia diversos cavalls amb nois muntant-los.
  • Un grup dedicat a Delfos per Tàrent, representat soldats a peu i a cavall i amb el rei Opis dels peuquecis o iapigis postrat.

Com a pintor només es coneix una obra seva al temple d'Atena Ària a Platea que representa l'expedició dels set cabdills a Tebes. Eurigania, la mare d'Etèocles i Polinices, segons la versió de la història que seguia el pintor, estava inclosa a la pintura lamentant la lluita fratricida dels seus fills.[1]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Onates d'Egina
  1. Onatas a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 27-28