Els ongut o öngüd (öngüt) foren un poble turc[1] que existia al temps de Genguis Kan (1162–1227),[2] en bona part de religió nestoriana.[3] Vivien a la zona de la Gran Muralla Xinesa al nord de l'Ordos i cap al nord-est.[2] Tayang, el kan dels naiman, conscient del perill de l'enemic va tractar d'obtenir l'ajut dels ongut, establerts a la vora del Toqto, al nord del Shansi (el districte de Sueiyuan) on exercien com a guàrdia fronterera dels Jin,;[4] el seu cap era Alaquch-tagin, però aquest va advertir a Genguis Kan i des de llavors fou el seu aliat (1204).[5]

Infotaula grup humàOngut
Tipustribu Modifica el valor a Wikidata
Llenguamongol, buriat i calmuc Modifica el valor a Wikidata
Religióbudisme i xamanisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatMongòlia, Buriàtia, Mongòlia Interior i Calmúquia Modifica el valor a Wikidata

Quan Genguis Kan va atacar als jurchen el 1211 els ongut van obrir les portes al conqueridor i li van entregar la marca fronterera de la que tenien encarregada la vigilància. En premi Genguis Kan va donar a una de les filles en matrimoni a Po-yao-ho (fill d'Alaquchtagin).[6] El poble es va mongolitzar progressivament. Els xinesos esmentaven el seu territori com wanggu.

  1. [René Grousset], The Empire of the Steppes, 1970, p. xxxv, 213, Rutgers University Press
  2. 2,0 2,1 Roux, p.40
  3. Phillips, p. 123
  4. Saunders, J.J., The History of the Mongol Conquests, 1970, p.52, Routledge & Kegan Paul Ltd.
  5. a la "Historia Secreta" s'esmenten les ambaixades de Yuqunan a la cort ongut, i de Torbitachai a la cort de Genguis Kan; també en deixa constància Rashid al-Din. El fet que els ongut eren nestorians està testimoniat des del segle xii segons fa constar M. Pelliot a Chrétiens de l'Asie Centrale, pàgina 190
  6. aquesta filla tenia el nom de Alaghai-baqi segons indica M. Pelliot a Chrétiens d'Asie Centrale et d'Extréme Orient, 1914

Referències

modifica