Raixid-ad-Din
- Per altres personatges vegeu: Rashid al-Din (desambiguació) o Raixid-ad-Din (desambiguació)
Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (en persa i àrab رشيد الدين الهمذانى, Raxīd ad-Dīn Fadl Allāh) (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) fou un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1247  Hamadan |
| Mort | 18 juliol 1318 (70/71 anys) Tabriz |
| Visir | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina |
| Ocupació | historiador, inventor, metge, polític |
| Obra | |
Obres destacables
| |
BiografiaModifica
El seu avi fou un cortesà de Hulagu, fundador de l'Il-kanat, i el seu pare un farmacèutic de la cort. Es va convertir a l'islam cap als trenta anys. Educat com a metge, va servir primer sota Abaqa, de qui va esdevenir gran visir a la cort de Sultaniyya. També va servir com a visir i metge sota els il-kans Mahmud Ghazan, Oljeitu i Abu Said.
El 1312 la seva situació a la cort va empitjorar; Sa'd al-Dawla va perdre el poder i fou substituït per Ali Shah, que va intrigar per fer caure Rashid. El 1314 va morir Oljeitu i el va succeir el seu fill Abu Said, jove i inexpert que aviat es va alinear amb Ali Shah. El 13 de juliol de 1318, Raixid-ad-Din, a l'edat de 70 anys, fou executat acusat d'haver enverinat Ghazan Khan, tot i que durant el judici va poder provar que la carta que es presentava com a prova era falsa i es va descobrir tot el complot.[1] Les seves propietats van ser confiscades i els seus llibres i manuscrits foren destruïts, només dos van sobreviure. Cent anys després, sota Miran Shah, fill de Tamerlà, les seves restes foren exhumades del cementiri musulmà i enterrades al cementiri jueu.[2]
ObraModifica
La seva gran obra, el Jami at-Tawàrikh ("Compendi de Cròniques"), fou encarregada per Mahmud Ghazan com una història dels mongols i la seva dinastia, però després es va expandir per abastar tota la història del món des dels temps d'Adam. Es creu que es va compilar entre els anys 1307 i 1316 sota Muhàmmad Khodabandeh (Oljeitu) gràcies a un gran equip de cal·lígrafs i il·lustradors. No tota l'obra s'ha conservat (es conserven els volums II i III, el primer sobre Genguis Khan i els seus successors i el segon sobre els il-khànides fins al temps de Mongke, que va regnar del 1251 al 1259). Algunes il·lustracions reproduïdes a altres obres són probablement contemporànies. La font principal fou l'Ata al-Mulk Juvayni, però se'n van utilitzar força d'altres. Un capítol tracta de la història dels Francs i hauria estat compilat seguint fonts occidentals com Isol el Pisà o frares dominics; s'inclouen les cronologies de regnat derivades de la crònica de Martin d'Opava († 1278)[3]
Tota la seva obra va ser reunida en un sol volum anomenat Jami at-Tasanif ar-Raixidi ("La col·lecció de treballs de Raixid"), completada amb mapes i il·lustracions, i que inclou també alguns treballs curts en medicina i govern traduïts al xinès. També es va traduir l'àrab en la part redactada en persa, i al persa en la part redactada en àrab. La impressió fou per un sistema importat de la Xina i ja utilitzat allí sota Feng Dao (932-953) que impedia les alteracions.[4]
NotesModifica
- ↑ Bernard Lewis, The Jews of Islam, 1984, p. 101.
- ↑ William Orville Douglas, West of the Indus, 1958, p. 417
- ↑ Jackson, p.329–330.
- ↑ Joseph Needham, Science and Civilisation in China. v.5, "Paper and Printing", ed. Tsuen-Hsuin, Tsien. Cambridge University Press, 1985. p. 306–307.
BibliografiaModifica
- Charles Melville, "JĀMEʿ AL-TAWĀRIḴ" a Encyclopaedia Iranica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raixid-ad-Din |
- Setge de Mosul al manuscrit Arxivat 2005-04-04 a Wayback Machine.