Optimisme

actitud mental

Optimisme és una doctrina o convicció segons la qual el món és el millor dels possibles, és disposat de la millor manera possible dins el que permet l'ésser finit.[1]

Un optimista i un pessimista, quadre del pintor Vladimir Makovsky, 1893
El smiley o cara somrient és un dels símbols d'actitud positiva més coneguts.

El terme optimisme sorgix del llatí optimus: 'el millor'.[2] El terme va ser usat per primera vegada per a referir-se a la doctrina sostinguda pel filòsof alemany Gottfried Wilhelm Leibniz (16146-1716) en la seua obra Assajos de Teodicea sobre la bondat de Déu, la llibertat de l'home i l'origen del mal (Amsterdam, 1710), segons la qual el món en què vivim és el millor dels mons possibles.[3]

Comunament, es creu que Voltaire va ser el primer a usar la paraula el 1759, com a subtítol del seu conte filosòfic Càndid,[4] en el qual es burla en gairebé cada pàgina de la idea de Leibniz. En resum, una persona que és optimista és que pensa en positiu, que és el contrari de pessimista, que pensa en negatiu.

ReferènciesModifica

  1. «optimisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Antoni Seva i Llinares (redactor), «optimus», Diccionari Llatí-Català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), pàgina 947, ISBN 978-84-7739-631-4
  3. «ottimismo in Vocabolario - Treccani» (en italià). [Consulta: 15 octubre 2022].
  4. «optimism | Definition & Origin | Britannica» (en anglès). [Consulta: 31 octubre 2022].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Optimisme