Obre el menú principal

Oques Grasses és un grup de música català format a Osona.[1] El seu estil musical és variat, però s'enquadra especialment en el reggae-pop.[2]

Infotaula d'organitzacióOques Grasses
Oques Grasses modificada.jpg
El grup a l'enciSAT! de 2014 (Sant Andreu, Barcelona)
Dades bàsiques
Tipus grup de música
Forma jurídica
Lloc de constitució Roda de Ter, Osona
Activitat
Període d'activitat Des de 2010
Membres Josep Montero
Arnau Altimir
Joan Borràs
Guillem Realp
Miquel Biarnés
Miquel Rojo
Josep Valldeneu
Discogràfica Chesapik (des de 2014)
Gènere artístic Reggae i pop
Estil Reggae-pop
Altres dades

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: OquesGrasses Twitter: OquesGrasses Musicbrainz: 5958db32-246c-495e-beb0-44e55d4666e6 Songkick: 6807509
Modifica les dades a Wikidata

MembresModifica

Està format per set membres, la majoria dels quals han estudiat a l'Escola Superior de Música de Catalunya tret del cantant Josep Montero i el baixista Guillem Realp.[3] Montero era l'antic bateria del grup Nothimatis, va començar a compondre cançons i a oferir concerts improvisats, primer en solitari, i després amb diversos músics osonencs que s'anaven tornant per acompanyar a Montero, per exemple Àlex Pujols (Txarango), Miquel Portet, o Arnau Tordera entre d'altres. Aquestes alternances entre músics de la comarca es van produir durant el 2010 tocant a diversos escenaris comarcals en formacions pre-Oques Grasses. Això va servir per a materialitzar l'embrió de la banda que no va constituir-se com a grup definitiu fins a la incorporació i fixació de la formació actual, amb Guillem Realp, Joan Borràs i Arnau Altimir. Posteriorment s'hi uniria la resta de músics.[4][5][6] Segons Montero: «són gent que tenen molts estudis, però alhora han sabut sortir de tota la part més tècnica i han entrat en la part de creativitat.»,[3] de fet, el vocalista és el que signa totes les composicions del grup.[7]

Josep Montero - Veu i guitarra  
Arnau Altimir - Bateria  
Joan Borràs - Teclats  
Guillem Realp - Baix 
Miquel Biarnés - Trombó  
Miquel Rojo - Trompeta  
Josep Valldeneu - Saxo 


EstilModifica

El seu estil musical és variat, de fet en el seu primer disc no tenien una gran definició, sinó que apostaven per deixar de banda les etiquetes i desconcertar al públic,[8] amb el qual connecten durant les seves actuacions en directe.[7] Afirmen que fan «reggae a la casolana»,[8] de fet, s'enquadren més en aquest gènere amb tocs de música pop, que s'ha fet més present especialment en el seu segon disc.[2] Altrament, afirmen que fan «música porno [...]», perquè en les seves actuacions acostumen a treure's la samarreta, i «música con gas», amb tocs efervescents, de la qual en destaca la cançó Cul.[8] Les seves cançons, tal com ho afirmen, acostumen a ser creades de forma senzilla, amb fets i successos de la seva vida quotidiana, hi expliquen les seves vivències, com si parlessin amb un amic.[9]

TrajectòriaModifica

El grup es va formar l'any 2010,[5] però no es van donar a conèixer al gran públic fins al llançament del seu primer disc Un dia no sé com l'any 2012, el qual van editar i publicar ells mateixos. Van decidir llançar el seu segon disc, Digue-n'hi com vulguis amb el segell discogràfic Chesapik, en el qual van mantenir especialment el seu estil reggae a cinc de les cançons, i van explorar-ne altres a la resta. El mateix any, van guanyar el Premi Enderrock al grup revelació de l'any segons la votació popular. Tot seguit, van dur a terme una gira per presentar les seves noves cançons,[2] la qual va finalitzar a Barcelona, i va ser un èxit d'assistència.[3] Així mateix, van actuar al SummerFest de Milwaukee el 26 de Juny i al SummerStage Festival al Central Park de Nova York, el 28 de juny de 2014.[10] D'altra banda, la seva cançó Així és el teu Nadal va ser l'escollida com a tema del període nadalenc de TV3 i Catalunya Ràdio el mateix any.[1][11]

En el seu segon disc, el grup va gravar un videoclip per a totes les cançons, perquè, segons afirmen, «totes les cançons són importants, no només una.»[9] Altrament, tot i estar a la venda, les cançons dels grup també es poden descarregar de forma gratuïta a la seva pàgina web o veure els vídeos a través del seu canal de Youtube. El 26 de març de 2015 van recollir el premi Enderrock a millor videoclip per Sexy, tot i que havien rebut cinc nominacions en els premis.[12]

Sens dubte, han tingut un gran èxit des del seu naixement, tal com ho demostra la gran quantitat de concerts, amb gran afluència de públic, que han fet arreu de Catalunya, molts dels quals són d'assistència gratuïta,[9] amb actuacions al Canet Rock o exercint d'un dels grups que van obrir el Grec 2015, també han actuat al País Valencià, així com concerts a l'exterior, com Londres, Gal·les i Nova York.[7][13][10] L'1 de juny van anunciar la publicació del seu nou disc pel maig de 2016, avançant-ne algunes cançons gradualment, que incorporaran a diverses actuacions i a la seva segona gira el 2015, anomenada Living in the Hol·les.[14]

L'any 2016 publiquen el seu últim disc, Youponi, que van presentar a la Sala Salamandra el 30 d'abril.

DiscografiaModifica

Un dia no sé com (2012)

És el primer CD autoeditat del grup de l'any 2012 i es pot descarregar gratuïtament a la seva web oficial. Van presentar el disc de forma oficial fent un concert el 16 de març del 2013 a la Sala Moscou de Torelló, amb les col·laboracions d'Ernest Crusats (cantant de La Iaia), Arnau Tordera (Obeses), i Ferran i Ricard (Strombers).

Digue-n'hi com vulguis (2014)

Digue-n'hi com vulguis és el segon disc del grup publicat l'any 2014 amb el segell discogràfic Chesapik. Gràcies a aquest CD aconsegueixen guanyar el Premi Enderrock al grup revelació (2014), atorgat per votació popular.[15] Van presentar el disc a la Sala Moscou a Torelló, tornant-hi doncs a presentar el disc igual que van fer amb el seu primer. Reconeixen haver-ho fet expressament per aquest fet, ja que va ser allà on van començar a estrenar el primer disc.[15] És un disc continuista del primer, amb estil reggae-pop, més madur i amb la banda més compactada.

You Poni (2016)

Produït per Marc Parrot i editat per Beverly Hills Records, el disc inclou sons jamaicans, tropicals i funk en un còctel mestís genuí amb l'imaginari surrealista del cantant i guitarrista Josep Montero. El 22 d'abril de 2016 es va publicar en descàrrega gratuïta a la seva pàgina web, tot i que anteriorment ja havien donat a conèixer fins a cinc cançons del recull.[16] Fins al 2018 han estat voltant per arreu de Catalunya, Espanya i fins i tot han fet gira per molts altres indrets del món. Aquest disc ha sigut el que els ha portat a ser un dels grups més destacats de tota Catalunya. Les cançons d'aquest disc són: Amiga de ningú, Cara de cul, Fullar sempre, Faves enlaire, Rellotge de fang, Pedres als avions, Ball del mànec, Plora i riu, Si un dia no hi som, Fer-te feliç.[17]

Fans del sol (2019)

El 8 de febrer es publica l'àlbum, editat per Halley Records, del qual havien fet alguns avançaments les setmanes anteriors. En aquest disc destaca la qualitat de la interpretació musical, el talent, la personalitat i la imaginació desbordant.[18] Amb més maduresa, el disc fa una combinació eclèctica de diferents ritmes i sonoritats: funky, dance, pop alternatiu, hip-hop, elements d'arrel i folk tradicional, reggae, trap, etc.[19] El treball inclou les cançons següents: Serem ocells, Sta guai, In the Night, Torno a ser jo, Bancals, Deixa, Escopinya, John Brown, Cançó de l'aire, Més likes, Inevitable, Cresta.[18]

Col·laboracionsModifica

  • 2015: Col·laboren a la cançó "Bananeres" del disc Revulsiu de La Pegatina
  • 2015: Col·laboren amb Zoo en la versió de Camins

Actuacions [cal citació]Modifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Redacció «Oques Grasses interpreta la cançó de Nadal de TV3». Nació Digital, 05-12-2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 Palà, Roger «Oques Grasses, com un llum fluorescent». EDR: revista digital setmanal d'Enderrock, núm. 15, 2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 Vilaró, Bernat «Oques Grasses: "El 23D celebrem el dia dels xais"». El Singular Digital, 12-12-2014.
  4. Coromina, Toni «La rauxa captivadora d'Oques Grasses: música per als sentits». Nació Digital, 11-10-2015.
  5. 5,0 5,1 «Oques Grasses». Sona 9-Enderrock, 2012.
  6. Jaumira, Arnau «Quart disc d’Oques Grasses a la vista». El 9 Nou, 21-11-2018.
  7. 7,0 7,1 7,2 Bianciotto, Jordi «Oques Grasses, revetlla en família». El Periódico, 06-06-2015.
  8. 8,0 8,1 8,2 Martorell, Núria «Oques Grasses, de boda con "xiruques"». El Periódico, 04-11-2013.
  9. 9,0 9,1 9,2 Redacció «Oques Grasses cierra su gira con actuaciones en Barcelona y Lleida». La Vanguardia, 03-04-2014.
  10. 10,0 10,1 Redacció «Oques Grasses, La iaia, Sílvia Pérez Cruz i Guillamino actuaran al Central Park de Nova York». Ara, 09-04-2015.
  11. Redacció «Oques Grasses han fet la cançó de Nadal de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio». Vilaweb, 12-12-2014.
  12. Redacció «Txarango arrasa als Premis Enderrock 2015». Nació Digital, 24-02-2015.
  13. Redacció «Obeses i Oques Grasses obren el Grec 2015». Vilaweb, 30-06-2015.
  14. «Oques Grasses publicaran nou disc el 2016». Enderrock, 01-05-2015. [Consulta: 10 juliol 2015].
  15. 15,0 15,1 «Bon cop de rock: Oques Grasses» (en català), 13-03-2014. [Consulta: 30 març 2016].
  16. Enderrock.cat. «Ja es pot escoltar el nou disc d'Oques Grasses | Enderrock.cat» (en ca). [Consulta: 9 febrer 2019].
  17. «You Poni (Oques Grasses)» (en catalan). [Consulta: 9 febrer 2019].
  18. 18,0 18,1 «Oques Grasses. Fans del sol». Enderrock, 08-02-2019.
  19. Enderrock.cat. ««Fans del sol» d'Oques Grasses, cançó per cançó | Enderrock.cat» (en ca). [Consulta: 9 febrer 2019].

Enllaços externsModifica