Oques Grasses

grup de música català

Oques Grasses és un grup de música català format el 2010 a la comarca d'Osona.[1] El seu estil musical és eclèctic tot i que s'emmarca principalment en el pop.[2] El grup ha tingut un gran èxit des del seu naixement, realitzant un gran nombre de concerts, amb gran afluència de públic, tant arreu del país,[3] amb actuacions al Canet Rock o exercint de grup inaugural al Festival Grec el 2015, com en concerts a l'estranger.[4][5][6]

Infotaula d'organitzacióOques Grasses
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Lloc de constitucióRoda de Ter Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat2010 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficChesapik
Halley Records (2018–) Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica tropical, pop, reggae, rumba flamenca, fusió musical i música del món Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables

Lloc weboquesgrasses.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: OquesGrasses Twitter (X): OquesGrasses Instagram: oquesgrasses Youtube: UCJD6uhnBA8eppY5QmQfJZwA TikTok: oquesgrasses Spotify: 5qPeAT4ikl6gJNUexAOEy0 iTunes: 822052292 Musicbrainz: 5958db32-246c-495e-beb0-44e55d4666e6 Songkick: 6807509 Discogs: 4406423 Viasona: oques-grasses Musikasten: oques-grasses Deezer: 5541552 Modifica el valor a Wikidata

El 28 de gener de 2023, com a culminació de la gira de desè aniversari amb motiu de la publicació del seu primer disc, el grup va actuar en solitari al Palau Sant Jordi de Barcelona, on van aconseguir un ple absolut amb 18.400 assistents i el rècord d'assistència a l'espai.[7][8] Malgrat que s'especulava amb la possibilitat que el grup es dissoldria, Oques Grasses va anunciar durant el concert que faria una aturada el 2023 per a publicar un àlbum nou l'any següent.[9]

Trajectòria modifica

Oques Grasses es va formar l'any 2010[10] però no es va donar a conèixer al gran públic fins a l'autoedició del seu primer àlbum, Un dia no sé com, el 2012. El disc es va poder descarregar gratuïtament al seu web oficial i es va presentar de forma oficial en un concert el 16 de març del 2013 a la Sala Moscou de Torelló, amb les col·laboracions d'Ernest Crusats, cantant de La Iaia, Arnau Tordera d'Obeses) i Ferran i Ricard de Strombers.

El seu segon disc, Digue-n'hi com vulguis (2014), es va publicar amb el segell discogràfic Chesapik, en el qual va mantenir el seu particular estil reggae en cinc de les cançons. Gràcies a aquest treball, Oques Grasses va aconseguir guanyar el Premi Enderrock al grup revelació, atorgat per votació popular.[11] El disc es va presentar també a la Sala Moscou a Torelló[11] i, a continuació, el grup va dur a terme una gira per a presentar les noves cançons,[2] que va finalitzar a la sala Razzmatazz de Barcelona amb un notable èxit d'assistència.[12] Tanmateix, va actuar al Summer Fest de Milwaukee el 26 de juny i al Summer Stage Festival al Central Park de Nova York, el 28 de juny de 2014.[6] D'altra banda, la cançó «Així és el teu Nadal» va ser escollida com a cançó de Nadal de TV3 i Catalunya Ràdio el mateix any.[1] Per aquest segon disc, Oques Grasses va gravar un videoclip per a cadascuna de les cançons, perquè, segons afirmaren, «totes les cançons són importants, no només una».[3] Altrament, tot i estar a la venda, les cançons del grup també es van poder descarregar de franc al seu lloc web. El 26 de març de 2015 va recollir el premi Enderrock a millor videoclip per «Sexy», després de rebre cinc nominacions als premis.[13]

L'1 de juny de 2015 Oques Grasses va anunciar la publicació del seu tercer disc per al maig de 2016, del qual va avançar algunes cançons gradualment, que el grup va anar incorporant als concerts i a la seva segona gira el 2015, anomenada «Living in the Hol·les».[14] Aquest nou disc, Youponi, que va presentar a la Sala Salamandra el 30 d'abril, va ser produït per Marc Parrot i editat per Beverly Hills Records, i inclou sons jamaicans, tropicals i funk en un còctel mestís genuí passat pel sedàs de l'imaginari surrealista del cantant i guitarrista Josep Montero. El 22 d'abril de 2016 es va publicar en descàrrega gratuïta al seu lloc web.[15] Fins al 2018 el grup va estar presentant-lo en directe.

El quart disc, Fans del sol, que conté cançons com «In the night», es va publicar el 8 de febrer 2019 amb Halley Records, del qual n'havien fet alguns avançaments les setmanes anteriors. En aquest àlbum d'estudi destaca la qualitat de la interpretació musical, la personalitat i la imaginació desbordant.[16] S'hi troba una combinació eclèctica de diferents ritmes i sonoritats: funk, dance, hip-hop, elements de folk, reggae i trap.[17] A l'inici de 2020 Oques Grasses va ser guardonat als Premis Enderrock amb el premi al millor disc de pop-rock per votació popular, i el premi de la crítica al millor artista.[18] El grup va rebre un Disc d'Or per les més de 20.000 unitats venudes de Fans del Sol, un Disc de Platí per les més de 40.000 unitats digitals venudes de la cançó «In the night» i un altre Disc d'Or per les més de 20.000 unitats digitals venudes de la cançó «Sta guai».[19]

El 2021 es va publicar el seu cinquè disc, titulat A tope amb la vida i concebut a una masia de Muntanyola, del qual el 30 d'abril van avançar el senzill «Bye bye»[20] i que compta amb les col·laboracions dels músics Rita Payès, Stay Homas i Santa Salut.[19]

Estil modifica

El seu estil musical és variat; de fet, en el seu primer disc no tenien una gran definició, sinó que apostaven per deixar de banda les etiquetes i desconcertar el públic,[21] amb el qual connecten durant les seves actuacions en directe.[4] Afirmaven que fan «reggae a la casolana»,[21] i als seus inicis s'enquadraven sobretot en aquest gènere, amb tocs de música pop, que s'ha fet especialment present en els seus altres discs.[2] Altrament, afirmen que fan «música porno [...]», perquè en les seves actuacions acostumen a treure's la samarreta, i «música amb gas», amb tocs efervescents, de la qual destaca la cançó «Cul».[21] Les seves cançons, afirmen, acostumen a crear-les d'una manera ben senzilla, amb fets i successos de la seva vida quotidiana. Hi expliquen les seves vivències, com si parlessin amb un amic.[3]

Membres modifica

Oques Grasses està format per set membres, la majoria dels quals han estudiat a l'Escola Superior de Música de Catalunya, tret del cantant, Josep Montero, i del baixista, Guillem Realp.[12] Montero, l'antic bateria del grup Nothimatis, va començar a compondre cançons i a oferir concerts improvisats, primer en solitari i després amb diversos músics osonencs, per exemple, Àlex Pujols, Miquel Portet o Arnau Tordera, entre d'altres. Aquestes alternances entre músics de la comarca es van produir durant el 2010.[10] Això va servir per materialitzar l'embrió del grup, que no es va constituir definitivament fins a la incorporació de Guillem Realp, Joan Borràs i Arnau Altimir. Posteriorment, s'hi unirien la resta de músics.[22][10][23] Segons Montero, «són gent que tenen molts estudis, però que, alhora, han sabut sortir de tota la part més tècnica i han entrat en la part de creativitat».[12] De fet, el vocalista és qui signa totes les composicions del grup.[4]

Discografia modifica

  • Un dia no sé com (2012)
  • Digue-n'hi com vulguis (2014)
  • You Poni (2016)
  • Fans del sol (2019)
  • A tope amb la vida (2021)
  • Fruit del Deliri (2024)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Oques Grasses interpreta la cançó de Nadal de TV3». Nació Digital, 05-12-2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 Palà, Roger «Oques Grasses, com un llum fluorescent». Enderrock, núm. 15, 2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Oques Grasses cierra su gira con actuaciones en Barcelona y Lleida». La Vanguardia, 03-04-2014.
  4. 4,0 4,1 4,2 Bianciotto, Jordi «Oques Grasses, revetlla en família». El Periódico, 06-06-2015.
  5. «Obeses i Oques Grasses obren el Grec 2015». Vilaweb, 30-06-2015.
  6. 6,0 6,1 «Oques Grasses, La iaia, Sílvia Pérez Cruz i Guillamino actuaran al Central Park de Nova York». Ara, 09-04-2015.
  7. «Omplir el Sant Jordi en català: per què cada vegada és més freqüent?». Vilaweb, 28-01-2023. [Consulta: 28 gener 2023].
  8. «Oques Grasses bat rècord d'assistència al Palau Sant Jordi amb un concert apoteòsic». 324cat, 29-01-2023. [Consulta: 29 gener 2023].
  9. Clapés, Marc. «Oques Grasses omplen el Palau Sant Jordi i anuncien nou disc pel 2024». Primera Fila, 29-01-2023. [Consulta: 29 gener 2023].
  10. 10,0 10,1 10,2 «Oques Grasses». Sona9-Enderrock, 2012.
  11. 11,0 11,1 «Bon cop de rock: Oques Grasses», 13-03-2014. [Consulta: 30 març 2016].
  12. 12,0 12,1 12,2 Vilaró, Bernat «Oques Grasses: "El 23D celebrem el dia dels xais"». El Singular Digital, 12-12-2014. Arxivat de l'original el 2015-07-11 [Consulta: 10 juliol 2015].
  13. «Txarango arrasa als Premis Enderrock 2015». Nació Digital, 24-02-2015.
  14. «Oques Grasses publicaran nou disc el 2016». Enderrock, 01-05-2015. [Consulta: 10 juliol 2015].
  15. «Ja es pot escoltar el nou disc d'Oques Grasses». Enderrock.cat. [Consulta: 9 febrer 2019].
  16. «Oques Grasses. Fans del sol». Enderrock, 08-02-2019.
  17. ««Fans del sol» d'Oques Grasses, cançó per cançó». Enderrock.cat. [Consulta: 9 febrer 2019].
  18. Enderrock.cat. «Oques Grasses, Miki Núñez i Lildami, els grans guanyadors dels Premis Enderrock 2020 | Enderrock.cat», 28-02-2019. [Consulta: 22 abril 2020].
  19. 19,0 19,1 «Oques Grasses publica 'A tope amb la vida'». Vilaweb, 28-05-2021. [Consulta: 28 gener 2024].
  20. «Balla i assassina... Oques Grasses estrenen el videoclip de 'Bye, bye'». Ara, 30-04-2021.
  21. 21,0 21,1 21,2 Martorell, Núria «Oques Grasses, de boda con "xiruques"». El Periódico, 04-11-2013.
  22. Coromina, Toni «La rauxa captivadora d'Oques Grasses: música per als sentits». Nació Digital, 11-10-2015.
  23. Jaumira, Arnau «Quart disc d'Oques Grasses a la vista». El 9 Nou, 21-11-2018.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oques Grasses