Obre el menú principal

Ordoni III (ca. 926 - Zamora, 956) fou rei de Lleó (951-956).

Infotaula de personaOrdoni III
Ordono III of León.jpg
Biografia
Naixement 926
Mort setembre 956 (29/30 anys)
Zamora
Lloc d'enterrament Basílica de Sant Isidoro de Lleó
  Rei 

Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Llista de reis de Lleó
Família Dinastia asturlleonesa
Cònjuge Urraca de Castella i Pamplona
Fills Beremund II de Lleó
Pares Ramir II de LleóAdosinda Gutiérrez Tradueix
Germans Sanç I de Lleó, Teresa de Lleó i Elvira de Lleó
Modifica les dades a Wikidata

FamíliaModifica

Fill de Ramir II de Lleó i la seva primera esposa Adosinda Osórez. El 941 es casà amb Urraca de Castella, filla del comte Ferran González i Sança de Pamplona. D'aquest matrimoni nasqueren:

  • l'infant Ordoni de Lleó, mort jove
  • la infanta Teresa de Lleó, monja

es creu que d'una relació extramatrimonial:

RegnatModifica

Es va enfrontar a navarresos i castellans, que donaven suport al seu germanastre Sanç en la seva disputa pel tron. Sanç tenia el suport del regne de Navarra i el comte de Castella Ferran González, encara que finalment va perdre la lluita pel poder el 953, cosa que originaria a més la submissió del comte castellà al rei lleonès. A més va suportar nombroses revoltes internes, va rebre els atacs d'Abd-ar-Rahman III, que el 950 va enviar les tropes cordoveses dirigides per Ahmad ben Said i amb el suport de cavalleria de Fes, i de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que van ocupar Salamanca[1] i el 951 van tornar a atacar, i una revolta a Galícia. En resposta als musulmans Ordoni III va enviar un bon exèrcit contra ells, que van aconseguir arribar fins a la ciutat de Lisboa el 955.[2] A causa de la guerra amb Sanç de Lleó es va pactar la pau amb el califa Abd al-Rahman III.[3]

Va portar a terme una exhaustiva reorganització dels seus territoris i va continuar amb el procés d'enfortiment de les institucions reials que va iniciar el seu pare, consolidant de la conquesta de la vall del Tormes amb la creació de l'efímer bisbat de Simancas.[4]

ReferènciesModifica

  1. Conde, José Antonio. Historia de la Dominacion de Los Arabes en España Sacada de Varios Manuscritos Y Memorias Arabigas (en castellà). Maxtor, 1874, p.110. ISBN 8495636611. 
  2. Martínez 2005:p.406
  3. Ortega y Rubio, Juan. Juan Ortega y Rubio (en castellà). Casa Editorial Bailly-Bailliere, 1908, p. 326. 
  4. Mínguez Fernández, José María. La España de los siglos VI al XIII: Guerra, expansión y transformaciones: en busca de una frágil unidad (en castellà). Nerea, 2004, p.141. ISBN 848956972X. 

BibliografiaModifica



Precedit per:
Ramir II
Rei de Lleó
951956
Succeït per:
Sanç I