Oscil·lador RF

Un oscil·lador RF és un dispositiu electrònic que genera una tensió oscil·lant a freqüències típiques de radiofreqüència.

Característiques d'un bon oscil·lador RFModifica

El que se li demana a un oscil·lador RF és:

  • Que arrenqui automàticament al connectar.
  • Que sigui estable en freqüència davant fenòmens com vibracions, canvis de temperatura, canvis en la tensió d'alimentació, etc.
  • Que quan sigui de freqüència variable, variï la seva freqüència de manera repetitiva
  • Que quan sigui de freqüència variable, arribi ràpidament a la nova freqüència
  • Que quan se li connecti altre component electrònic a la sortida, la càrrega no generi un canvi en la freqüència
  • Que tingui poca distorsió
  • Que tingui un baix soroll de fase.

Tipus d'oscil·ladors RFModifica

Els oscil·ladors de radiofreqüència poden ser de diversos tipus. Els més comuns són:

  • Oscil·ladors Pierce, a quars o ceràmics
  • Oscil·ladors LC: Hartley, Colpitts, Vackar, Seiler, Clapper
  • Oscil·ladors per freqüència sintetitzada

Cadascú té els seus avantatges i desavantatges. Els oscil·ladors Pierce a quars utilitzen un cristall de quars, que un cop en ressonància confereix al circuit una gran estabilitat en freqüència, però exactament per aquest motiu és difícil obtenir oscil·ladors de freqüència variable: les excursions de freqüència són limitades.

Quan l'oscil·lador Pierce fa servir un component ceràmic en comptes d'un cristall de quars, llavors les excursions de freqüència són una mica més importants, però això s'aconsegueix a costa de l'estabilitat en freqüència. També són més sensibles a la temperatura.

Els oscil·ladors LC són més senzills, i variant la capacitància o la inductància d'alguns components és possible obtenir oscil·ladors variables. No obstant això, la construcció mecànica és delicada, i més enllà dels 15 MHz són bastant inestables: la freqüència "deriva". Alguns, com el Hartley, tenen un contingut d'harmònics molt ric, cosa que obliga a filtrar acuradament el senyal per eliminar aquests harmònics. El Colpittss summament utilitzat. El Vackars molt estable però requereix la versió original alguns components molt cars o difícils d'obtenir. El Seiler i el Clapper són millors del Colpitts.

Els oscil·ladors per freqüència sintetitzada són produïts per circuits integrats especials. No obstant això, aquests circuits integrats són cars i difícils de soldar, el que limita el seu ús en els projectes del radioafeccionat menys equipat. A més, codificar una freqüència sol requerir un microprocessador per controlar-lo, la qual cosa complica el disseny. Finalment, aquests sintetitzadors de freqüència solen introduir un molest soroll de fase.