Oskar Werner, nascut Oskar Josef Bschliessmayer (Viena, Àustria, 13 de novembre de 1922 - Marburg an der Lahn, Alemanya, 23 d'octubre de 1984) va ser un actor austríac. Va ser igualment director i guionista. És el «Jules» de Jules i Jim de François Truffaut, al costat de Jeanne Moreau (Catherine) i Henri Serre (Jim).

Plantilla:Infotaula personaOskar Werner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mul) Oskar Josef Bschließmayer Modifica el valor a Wikidata
13 novembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1984 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Marburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCemetery of Triesen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, guionista, director de cinema, actor de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1941 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnne Power (1954–)
Elisabeth Kallina (1944–) Modifica el valor a Wikidata
FillsEleanora Werner
 () Elisabeth Kallina
Felix Florian Werner
 () Diana Wanger Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0921459 The Movie Database: 18216 Allocine: 810 Allmovie: p75563 TCM: 204359 TV.com: people/oskar-werner
Musicbrainz: ecdf44b3-8b9f-4d47-83da-cef119d9ead4 Discogs: 517414 Find a Grave: 15819338 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Procedent d'una família modesta, Oskar Werner va néixer a Viena (Àustria) al barri de Gumpendorf, no lluny de l'indret on va néixer Johann Strauss, en la Marchettigasse 1 A. Des dels quinze anys, fa de figurant en el cinema per pagar els seus cursos d'art dramàtic. El seu oncle li aconsegueix alguns petits papers en pel·lícules, sobretot Geld faellt von Himmel , Hotel Sacher (on interpreta el paper d'un caçador) i Leinen aus Irlande . Actua al cabaret Der Beisskorb i al teatre Die Komoedie . El 1940, als 18 anys, entra al Burgtheater de Viena, acceptat per Lothar Müthel. És llavors l'actor més jove que ha rebut aquest honor. Comença amb el nom d'escena «Oskar Werner», l'11 d'octubre de 1941.

El 3 de desembre de 1941, després del seu dinovè aniversari, és enrolat a la Wehrmacht. Pacifista i antinazi, detesta el seu uniforme. Mostra als seus superiors que no té capacitat per ser soldat caient de cavall i comet errors deliberats per mostrar que no sap servir-se d'una arma de foc. No és enviat al front rus per combatre, però treballa carregant patates i la netejant latrines. Es casa amb l'actriu Elizabeth Kallina; el seu matrimoni és mantingut en secret perquè és mig-jueva. La Gestapo els vigila de prop. El 1944, neix la seva filla Eleonor.

En el transcurs dels bombardeigs sobre Viena, Oskar Werner veu morir nombroses persones, entre les quals amics. No ho oblidarà mai. Dirà que sabia el nombre exacte de bombes deixades anar sobre la seva ciutat natal. Ell mateix va estar enterrat durant tres dies sota la runa. El 8 de desembre de 1944, deserta de la Wehrmacht i s'endú la seva dona i el seu bebè. S'amaguen en una cabana als boscos a la rodalia de Viena, com sempre ho ha anomenat llavors, «Sense Johann Strauss», i sobreviuen en condicions molt difícils fins al final de la guerra.

Torna a l'escena del Burgtheater: fa nombroses aparicions a la Burg-Akademietheaters i, al Ronacher, Redoutensaal de la Hofburg, i als festivals de Salzbourg. Apareix també al Raimundtheater i al Theater in Der Josefstadt. En total, ha aparegut a 30 papers. L'aprenentatge del seu art li fa interpretar sovint papers de vells i d'altres personatges. Explicarà més tard: «És la manera d'assabentar-se del teu ofici». Oskar Werner continua una molt rica carrera teatral. Interpreta sobretot Goethe, Schiller, Molière, Calderon o Anouilh, abans de convertir-se en productor i escenògraf. És enterrat al seu país d'adopció, Liechtenstein.[1]

Filmografia[2]

modifica

Director i guionista

modifica

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. «biografia de Oskar Werner». The New York Times.
  2. «filmografia de Oskar Werner». The New York Times.
  3. «Oskar Werner, premis». The New York Times.