Ostrogoto Ariadna

Ostrogoto Ariadna[1] va ser una reina burgúndia d'origen ostrogot, casada amb el rei Segimon, sent la seva primera esposa.[2][3] Fou una de les filles grans de Teodoric el Gran i, segons Jordanes, d'una concubina, de la qual també va néixer la seva germana Tiudigota, engendrades ambdues a la Mèsia.[4] Va ser també germanastra de la futura reina ostrogoda, Amalasunta.[5][6] El seu nom compost es diu que significa un doble llegat ostrogot i imperial. A més, Ariadna era un nom procedent d'una avantpassada dels reis burgundis, l'emperadriu Ariadna, esposa de l'emperador Anastasi I, i podria haver reflectit una mena de bateig o una conversió al catolicisme per tal de poder-se casar amb un monarca catòlic.[1]

Infotaula de personaOstrogoto Ariadna
Biografia
Naixement480 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 520 Modifica el valor a Wikidata (39/49 anys)
  Reina consort dels burgundis
c.494 – c.520
← Caretena
Dades personals
NacionalitatOstrogoda
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
DinastiaAmals
CònjugeSegimon
FillsSuavegoto
PareTeodoric el Gran
GermansAmalasunta i Tiudigota Modifica el valor a Wikidata

El seu matrimoni fou fruit del joc d'aliances matrimonials dels ostrogots amb els altres principals poders germànics d'ençà, i en el cas d'Ostrogoto fou per tal d'estabilitzar la zona de la vall del Roine, especialment la zona al voltant d'Arle i el riu Durance, i protegir-se davant del creixement del poder dels francs.[2] Probablement després del 494, Ostrogoto va ser casada amb Segimon, alhora que la seva germana Tiudigota era casada amb el rei visigot Alaric II.[7][4]

Ostrogot va tenir una filla amb Segimon anomenada Suavegoto. No obstant això, després de morir la reina Segimon va tenir després dos fills més d'un segon matrimoni. Sembla que Ostrogoto va morir vers el 520, abans que el seu espòs, que va morir poc després, el 523.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Amory, 2003, p. 269.
  2. 2,0 2,1 2,2 Burns, 1991, p. 95.
  3. Burns, 1991, p. 98.
  4. 4,0 4,1 Jordanes, 1948, p. 108.
  5. Sirago, 1999, p. 16.
  6. Sirago, 1999, p. 20.
  7. Wolfram, 1997, p. 154.

BibliografiaModifica